ANTONIO BROTO/EFE PEQUÍN
La Xina va commemorar aquesta setmana el primer aniversari del terratrèmol de Wenchuan, que va causar prop de 90.000 morts i desapareguts i del qual queden encara qüestions per resoldre, com quin serà el futur dels supervivents o quines mesures adoptarà el país per evitar que els seus freqüents sismes produeixin tantes víctimes. L'acte central de l'aniversari es va produir a Yingxiu, ciutat propera a l'epicentre i en la qual van morir 6.300 dels seus 9.000 habitants, on el president xinès, Hu Jintao i altres líders comunistes van guardar dimarts un minut de silenci en l'hora exacta en què es va produir el sisme, les cinc i dotze minuts de la matinada hora local. "La solidaritat és la nostra força, i lluitant es pot aconseguir la victòria", va assenyalar el president xinès en elogiar les tasques de rescat de fa un any, a les quals va qualificar com "les més ràpides, massives i efectives en la història de la Xina". La cerimònia es va celebrar davant les ruïnes de l'institut de secundària de Yingxiu, l'únic edifici que ha quedat dret a la ciutat, ara convertida en una urbs de cases prefabricades.
Soldats dipositant corones de flors i marxes militars van acompanyar la solemne cerimònia, que va culminar amb Hu i altres líders oferint crisantems grocs i blancs, símbol de dol a Orient, davant el monument de record a les víctimes (un rellotge amb l'hora aturada en el moment del sisme).
Un any negatiu
Hu també va agrair des d'aquesta província el suport internacional que la Xina va rebre en aquella tragèdia, que al costat d'altres fets de 2008 com les revoltes al Tibet o l'escàndol lacti "van arruïnar" un any que havia de ser festiu per la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín.
Les commemoracions dels darrers dies van incloure també actes insòlits, com la inauguració d'un museu en el qual es mostren "relíquies del terratrèmol", entre elles un cèlebre porc que va sobreviure 36 dies entre les runes. També un casament comunal entre 20 parelles de l'ètnia Qiang, que es tornaven a casar després d'haver perdut tots ells als seus cònjuges en el terratrèmol.
El sisme amb epicentre en el districte de Wentxuan, on es troba Yingxiu, va causar segons les xifres oficials 68.712 morts i 17.921 desapareguts (fan falta dos anys perquè aquest segon grup sigui considerat també morts, a efectes d'indemnitzacions a les seves famílies).
La majoria dels 4,8 milions de persones que van quedar sense llar viuen un any després en cases prefabricades, a l'espera que el Govern construeixi nous assentaments o fins i tot ciutats de nova planta com Nova Beichuan, que estarà a 30 quilòmetres de l'arrasada urbs original, Beichuan.
Una visita a la zona un any després mostra que la reconstrucció no avança de la mateixa manera a tots els llocs, ja que cadascú rep les ajudes de diferents regions de la Xina, i aquelles dependents de llocs més rics -com Xangai o Cantó- reneixen més ràpid.
Alguns damnificats van rebre ja habitatges nous a baix lloguer, sobretot els de zones rurals, però molts d'ells segueixen sense casa i han hagut d'utilitzar les ajudes per muntar negocis turístics. I és que la zona s'ha convertit, per bé o per mal, en un imant per als viatgers: només a les vacances de l'Any Nou Xinès, l'hivern passat, la zona va ser visitada per set milions de persones.
Una de les grans ferides que va deixar el terratrèmol va ser l'elevada mort de nens i adolescents (més de 5.300) en escoles que es van ensorrar pel sisme. El fet va posar en evidència l'ús de materials de mala qualitat en la construcció d'edificis educatius i va aixecar sospites sobre possible corrupció entre polítics i constructors.
Es van prometre accions legals contra els "criminals" que fossin trobats responsables de les tragèdies en les escoles, però un any després aquestes investigacions no s'han iniciat, mentre el Govern xinès està més centrat a evitar que aquesta tragèdia no es repeteixi. En aquest sentit, es va emetre un Llibre Blanc sobre Prevenció de Desastres Naturals prometent que es reforçaran les escoles del país per fer-les resistents a aquestes catàstrofes, una mesura que per a molts arriba tard i no fa justícia.