Mil receptes per a una crisi

GIRONA | LAURA FANALS
La crisi econòmica que va començar als Estats Units l'any passat però que ja s'ha estès per tot el món continua fent estralls a les comarques gironines, on els expedients de regulació estan a l'ordre del dia i les dades de l'atur es mantenen pels núvols. Però malgrat la distància que separa Brussel·les dels treballadors d'una fàbrica gironina, des de la Unió Europea es poden establir mesures per tal de donar un impuls a l'economia.
Gairebé tots els partits coincideixen a assenyalar que el Banc Central Europeu (BCE) ha de tenir un paper més important de cara al futur. PSC i PP proposen que s'encarregui de la macrosupervisió financera en l'àmbit de tot Europa, ICV demana que se'n modifiquin els estatuts per tal que pugui impulsar polítiques actives de foment de l'ocupació i ERC considera que el seu paper fins ara ha estat "tímid", ja que s'ha limitat a abaixar els tipus d'interès -quelcom que consideren "insuficient"- i pensen que hauria de tirar endavant mesures concretes de coordinació en treball i educació.
Tot això va lligat al fet que des de CiU, ERC i ICV es demanen polítiques que vagin més enllà de l'ajut conjuntural i que siguin estructurals, per garantir que, una vegada superat el període de crisi, Catalunya tingui oportunitats de futur. I és que els republicans critiquen el que anomenen "model Zapatero", que consisteix a "donar ajudes i ja està", ja que consideren que la crisi s'ha d'abordar profundament des de diferents aspectes. Convergència, mentrestant, lliga aquest fet amb una altra qüestió que la preocupa: "l'espoli fiscal" que realitza l'Estat espanyol a Catalunya.
Els dos partits nacionalistes, ERC i CiU, demanen que des de la Unió Europa es reguli l'aportació màxima que pot realitzar Catalunya respecte del Govern estatal, i tots dos citen com a exemple el cas d'Alemanya, on aquesta xifra no pot superar el 4%. Només d'aquesta manera, assenyalen, Catalunya podrà invertir suficient en infraestructures i recerca per quedar ben situada de cara al futur.
Els dos partits, en canvi, discrepen en la despesa pública: els republicans consideren que s'ha d'incrementar, ja que només les administracions públiques tenen capacitat per fer aquestes injeccions de diners, mentre que els convergents opinen que s'ha de limitar perquè el futur no quedi hipotecat.
El PSC, per la seva banda, considera que les directrius per les polítiques d'ocupació s'han de revisar i incloure-les en el Nou Ordre per un creixement intel·ligent de la Unió, així com fomentar els processsos productius "més verds i intel·ligents". En aquest sentit, destaquen que ells sempre han demanat una major regulació dels mercats financers, i recorden que gràcies al seu partit el Parlament ha demanat l'aplicació de mesures contra els paradisos fiscals.
Els populars, en canvi, pensen que caldria canviar el règim de l'IVA, de manera que l'impost es pagui en el moment de cobrar la factura i no en el moment de fer-ne l'emissió. A més, pensen que caldria crear un mecanisme més flexible perquè, quan hi hagi crisis econòmiques com l'actual, es puguin aplicar beneficis fiscals a sectors estratègics o molt vulnerables.
Des d'ICV, finalment, es demana una homogeneïtzació de les polítiques fiscals, que s'utilitizi l'ecologia i les energies verdes per generar ocupació, que es fomenti el comerç i la producció locals, que s'acabi d'una vegada per totes amb els paradisos fiscals i que es fomenti la plena ocupació.