Les concessions a Irlanda salven el Tractat de Lisboa

ACN/DDG El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha aconseguit arrencar als seus homòlegs europeus, en la cimera d'aquest divendres a Brussel·les, la promesa que el pla B de la fallida Constitució Europea respectarà la seva autonomia fiscal, neutralitat militar i prohibició de l'avortament. Dublín no es conformava amb una simple declaració política, exigia una promesa que fos jurídicament vinculant i finalment la resta de socis han acceptat aprovar aquestes garanties en un protocol que no haurà de ser ratificat pels 27 ni obligarà a reobrir el Tractat de Lisboa.

'Ara estem en condicions de celebrar un segon referèndum a principis d'octubre', ha anunciat Cowen, que marxa de Brussel·les no només amb la promesa política que li oferien la resta de caps d'estat i de govern sinó també amb un compromís jurídic i vinculant. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, s'ha mostrat 'optimista' i confiat que ara 'obtindrem un sí en el referèndum'. En aquest protocol, que es podria introduir i aprovar conjuntament amb el tractat d'adhesió de Croàcia o Islàndia, els 27 també estableixen que la Comissió Europea no reduirà el seu nombre de comissaris, com preveia l'Eurotractat per fer més àgil el funcionament de l'executiu comunitari, i que ni Irlanda ni cap altre soci no es quedarà sense cadira al Berlaymont.

El ministre espanyol d'Afers Estrangers, Miguel Angel Moratinos, ha assegurat que aquest protocol amb les promeses a Irlanda 'no requereix ratificació', perquè 's'adjuntarà al futur tractat d'adhesió de qualsevol nou estat' i no obliga a fer 'cap modificació' del Tractat de Lisboa. 'Irlanda s'ha comportat com qualsevol altre estat membre, l'objectiu que tots compartim és ratificar el Tractat de Lisboa, cadascú ha d'exposar els seus problemes i les seves dificultats i la resta hem de ser prou flexibles i tenir visó de futur per resoldre's', ha defensat Moratinos. El cap de la diplomàcia espanyola ha hagut de substituir el president del govern espanyol en el tram final de la cimera, perquè José Luis Rodríguez Zapatero ha hagut de tornar a Madrid després de l'atemptat d'ETA.

L'eurodiputat d'Unió només serà 'observador'

Els quatre eurodiputats que l'estat espanyol recuperarà quan s'aprovi el Tractat de Lisboa, dos del PSOE, un del PP i un d'Unió Democràtica, només podran ser observadors i, d'entrada, no tindran dret de vot. El democratacristià Salvador Sedó no s'incorporarà ja aquest juliol a l'Eurocambra, com volia el govern espanyol, sinó que haurà d'esperar a que Irlanda hagi ratificat l'Eurotractat. I un cop ocupi el seu escó a Estrasburg encara no tindrà dret a vot: Sedó, l'eurodiputat popular i els dos socialistes tindran l'estatus d'observadors i cobraran el sou íntegre, però no podran votar i incorporar-se plenament fins que no s'aprovi jurídicament. La presidència de torn sueca de la UE –aquest segon semestre del 2009– o ja l'espanyola –en els primers sis mesos de l'any que ve– hauran 'd'accelerar al màxim la incorporació plena' d'aquestes quatre eurodiputats'. 'Caldrà lògicament un mecanisme jurídic, que s'anomenarà protocol, però el nom no ens ha d'espantar', ha reconegut Moratinos.