LA DARRERA BANDA

FERMÍN BOCOS L'assassinat de l'inspector en cap de policia Antonio Eduardo Puelles és l'últim crim perpetrat per l'última banda terrorista que opera a Europa. L'han matat el dia en el qual es complien 22 anys del major crim perpetrat per aquesta organització: la matança d'Hipercor, a Barcelona, atemptat en el qual van morir, també abrasades, 21 persones i altres 45 van resultar ferides.
Tot indica que ha estat un atemptat selectiu; que han anat contra un policia que, com a membre de la Brigada d'Informació, els trepitjava els talons. Es pot pensar que els seus companys redoblaran els esforços per identificar i detenir els assassins que van col·locar la bomba adossada al cotxe de l'inspector, que, tenint en compte el que ha passat, és evident que no s'havia adonat que estava sent vigilat pels etarres o pels seus informadors ocasionals.
L'atemptat d'Arrigorriaga ens ha vingut a recordar que ETA encara no ha estat vençuda. Que malgrat l'eficàcia desplegada per policies i guàrdies civils -tant a França com a Espanya-, els terroristes segueixen organitzats, tenen armes, manegen diners i mantenen amb criminal determinació els seus proclamats objectius polítics. En aquest registre -el de la política-, la recent sentència del Tribunal Constitucional que va tornar el conglomerat abertzale radical a les llistes d'aspirants al Parlament Europeu -en contra d'una altra sentència del Suprem-, considero que, de manera obliqua, ha contribuït a llançar un equívoc missatge d'esperança i espera d'una "solució política" al "conflicte basc".
No dic que fos aquesta, ni de bon tros, la intenció dels magistrats de l'Alt Tribunal. El que dic és que no fa falta ser sociòleg, ni viure al País Basc per saber que allà les coses roden així. Aquesta esperança cega és la que explica l'anacrònica existència d'un grup terrorista a l'Europa de la democràcia i les llibertats.