Medvédev i Sarkozy, últims en arribar a la cimera del G8

EFE/DDG El president de Rússia, Dmitri Medvédev, i el de França, Nicolás Sarkozy, han estat avui els últims líders polítics del Grup dels Vuit (G8) que han arribat a Roma per a la cimera de caps d'Estat i de Govern que se celebra a la ciutat italiana de L'Aquila.

Poc abans de les 12.00 hora local (10.00 GMT) Medvédev ha aterrat a l'aeròdrom militar de Pratica di Mare, al sud de Roma, i instants després s'ha enlairat un helicòpter rumb a L'Aquila, on aquest dimecres comencen les reunions dels líders del G8 i de la Unió Europea (UE).

Entorn de les 12.30 hora local (10.30 GMT) ha aterrat Sarkozy, que ha arribat sense la seva dona, Carla Bruni, a l'aeroport romà de Ciampino, des d'on va viatjar cap a L'Aquila, capital dels Abruços, devastada pel sisme del passat 6 d'abril, en un avió militar Falcon.

Una vegada que tots els líders polítics arribin a la seu de la cimera, en la caserna de la Guàrdia de Finances de L'Aquila, el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, amfitrió de la cimera en qualitat de president de torn del G8, oferirà un aperitiu, al qual le seguirà la menjada de treball que figura com primer assumpte a l'agenda de la reunió.

Els primers líders a arribar a Itàlia han estat el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Dur„o Barroso, i el president de torn de la Unió Europea (UE) i primer ministre de Suècia, Fredrik Reinfeldt.

Poc després, ha aterrat el primer ministre britànic, Gordon Brown, juntament a la seva dona, Sarah, a l'aeroport romà de Fiumicino i seguidament el president nord-americà, Barack Obama, juntament a la seva dona i dues filles, en l'aeròdrom militar de Pratica vaig donar Mare, al sud de Roma.

La canceller alemanya, Angela Merkel, s'ha reunit sobre les 11.00 hora local (09.00 GMT) amb Berlusconi per recórrer el poble de Onna, a la regió dels Abruços i una de les més afectades pel terratrèmol del passat 6 d'abril.

La cimera de caps d'Estat i de Govern del G8 comença avui a L'Aquila i es prolongarà fins a divendres que ve, amb la crisi econòmica, la seguretat alimentària, la fam i el canvi climàtic com principals assumptes de debat.