ETA mata l´estiu de 2009

"Tancar l'aeroport de Son Sant Joan és una altra prova que Madrid mai entendrà el funcionament d'una illa"

MATÍAS VALLÉS Fins dimecres, 2009 era l'estiu mallorquí de la grip nova. Les màscares han donat pas als taüts. Ahir es va cancel·lar tota possibilitat d'estiu, esperem que a l'estranger no se n'assabentin i que "la nostra illa de vacances" -així ens titulava el Bild, sobre el fons de l'esquelet metàl·lic d'un Nissan consumit- espremi la seva llegenda unes setmanes més. La hipersensibilitat turística exalta els tremolors fins a fer-ne sismes. En un altre país, un atemptat suposa un trastorn. Per a Mallorca implica la ruïna.
ETA ha visitat Mallorca entre les arribades de Zapatero i del Rei, diposita l'ou explosiu de la serp en un quarter visible des de Marivent. A les set d'ahir al matí, el palau era un bullidor policial que estrenyia la vigilància en una cerimònia el sentit de la qual se substanciaria al migdia. Les bombes han esclatat a la regió on el terrorisme interessa i preocupa menys, segons els sondejos del CIS. Pensàvem que res podia alterar les nostres pautes i pauses, era només el primer error.
ETA mata l'estiu de 2009 perquè mai entendrà el Mediterrani. No desitja independitzar-se d'Espanya, sinó del sol. El seu somni essencial és reassassinar l'existencialista Camus. La banda insereix una falca sagnant a Palmanova, un territori més britànic que Gibraltar. L'illa que aguanta totes les migracions es considera envaïda per primera vegada. La societat que no rendeix culte ni a la mort s'endinsarà en un dolor sobri. Ahir va ser sotmesa al pitjor dels escenaris possibles, el worst case scenario que epigrafien els manuals de catàstrofes. I no parlem de números per deformació fenícia, sinó per eixugar els deutes i els impostos que paguem secularment per solidaritat. Per cert, n'hi ha una part que van van al país, a la ciutat i a les famílies dels assassins. Ens deuen un tros de la seva Sanitat, ens condemnen a la bogeria.
Democràcia significa que només identifiques la policia amb la mort quan mor un policia. ETA ha assassinat a Mallorca el doble de persones que havia matat en tot el 2009. Els etarres inverteixen la lluita essencial entre tenir i no tenir. Nois de vint anys rics maten covardament nois de vint anys humils. Els nens més mimats d'Occident se senten oprimits, amb els seus mocadors palestins de disseny. No criden per una revolució, prediquen la involució més arcaica. Més poder per als poderosos
Ahir havia ocorregut abans, però no hi vam parar atenció. Fa catorze agostos, Garzón va viatjar des de Madrid per informar-nos que un etarra havia emmarcat el Rei en el teleobjectiu del seu rifle. No obstant això, sempre considerem la família etarra Sertucha com una seqüela en telesèrie de Chacal, amb motocicleta incorporada i fugida per mar. Qui sap si s'han repetit alguns d'aquests recursos. Mallorca, l'únic reducte que no extreu lliçons d'un intent de magnicidi. Va confiar més en la seva geografia que en la seva història, com totes les illes. Segon error, del qual portaveus qualificats de les forces de l'ordre es reconeixien ahir partícips. Aquí no podia succeir, però ja havia succeït. Ahir vam presenciar el soroll de la bomba.
Ningú ha de ser jutjat per la seva reacció davant d'un doble assassinat, però tancar l'aeroport de Palma aporta una prova addicional que Madrid mai entendrà el funcionament d'una illa. Clausurar Son Sant Joan l'agost equival a paralitzar -no només bloquejar- una ciutat de dos milions d'habitants. Pretenien engabiar una roca, i es van adonar que havien aïllat Europa. La precipitació inconscient demostra que ETA torna a fer por, perquè els seus assassinats recuperen l'elaboració i la sincronització, la puntualitat de l'absurd. No podran amb els mallorquins, ningú pot. Els nadius tornaran a trobar la teràpia de xoc en el tòpic. A Mallorca mai no passa res.