Absolen un nigerià per ser l´únic negre a la roda de reconeixement

MADRID | EFE
El Tribunal Suprem va absoldre ahir un ciutadà nigerià, el qual l'Audiència de Madrid havia condemnat a deu anys de presó per agredir sexualment dues dones, perquè en la roda de reconeixement policial en la qual va ser identificat per les seves víctimes era l'única persona de raça negra col·locada entre la resta de sospitosos.
Així ho va acordar la Sala Penal del Tribunal Suprem en una sentència en la qual estima el recurs de la defensa del nigerià -Henry Osagiede- i anul·la la que va dictar la secció 17 de l'Audiència de Madrid el 24 de juliol de 2008, condemnant-lo com a autor d'un delicte d'agressió sexual i de dos més de robatori amb violència i intimidació.
L'Audiència de Madrid va donar per provat que Osagiede va ser la persona que els dies 14 i 16 de maig de 2005 va abordar aquestes dues dones amenaçant-les amb una espècie de tornavís o punxó, i que va robar el telèfon mòbil a una d'elles i després "la va obligar que li fes una fel·lació", mentre que a una altra li va sostreure la bossa i li va causar "contusions i hematomes".
El Tribunal Suprem creu que la roda de reconeixement en la qual es basa l'Audiència Provincial per condemnar aquesta persona "no va ser correcta i, per tant, va mancar de la virtualitat perquè la identificació pogués ser tinguda per vàlida".
Per garantir la validesa d'aquesta prova, destaca el TS, "cal ser molt rigorós" amb el protocol de l'article 369 de la llei d'enjudiciament criminal, "pel que fa a la semblança dels integrants de la roda de reconeixement policial perquè és obvi que una roda mal constituïda a falta d'aquesta semblança pot desembocar en un error d 'identificació i, per tant, un error judicial".
En aquest cas, la mateixa Audiència de Madrid ja afirmava en la seva sentència que aquesta diligència no havia estat presentada correctament perquè en ser l'acusat "l'únic integrant de la roda de reconeixement un africà de raça negra és més que probable que s'hagi induït a error les víctimes".
No obstant això, i després de no estalviar "censures" al reconeixement de l'acusat, l'Audiència de Madrid va optar per condemnar-lo després de concloure, "en un dríbling argumentatiu", que "tenint en compte l'altre conjunt de proves" quedava "acreditada l'autoria" dels fets per part de l'acusat, Henry Osagiede.
Per l'Audiència aquest conjunt de proves està constituït per la falsedat de les coartades ofertes per la companya sentimental de l'acusat i pel mateix acusat, que va arribar a argumentar que era fora de Madrid quan es van produir els fets.