esbrinaré qui ets

GAUDEN VILLAS Que les televisions públiques espanyoles, siguin estatals, autonòmiques o locals, són un instrument vergonyós de propaganda pel govern de torn que les controla és una cosa que pocs s'atrevirien a discutir. Que constitueixen, a més, per la seva propensió aberrant al malbaratament, un element de distorsió que contradiu les lleis més elementals de l'economia de mercat és una realitat acceptada per tots, excepte pels governants i els sindicats que defensen les prebendes de les seves plantilles superpoblades. En aquesta rèmora de l'intervencionisme estatal que tant preconitzaven els estats totalitaris hi mana l'abúlia, el col·laboracionisme amb el règim i l'absència gairebé absoluta d'un sentit crític. En algun cas, la televisió pública de torn acaba convertint-se en una direcció general més al servei del president de torn, que, no content de predeterminar els continguts dels informatius de la cadena, es posa fins i tot a fer de regidor, operador de càmera i, per què no, tècnic d'il·luminació a la recerca d'aquell pla que el farà sortir més afavarit en pantalla.
És ben cert que amb aquest panorama infaust, poc justificable en una època de plena eclosió de la societat de la informació, hi ha matisos. TVE, per exemple, està demostrant des de l'arribada de Luis Fernández a la seva direcció, uns nivells acceptables de subjectivitat, partint de la base que exigir una imparcialitat completa a un ens públic resulta impensable. Comparant-los amb els sorprenents informatius de la majoria de les televisions autonòmiques d'un color i de l'altre, els de la televisió estatal s'han convertit en els últims temps en un refugi moderat per aquells que busquen informació i no adoctrinament. Amb això s'han acostat al que ofereixen les televisions privades, amb les quals competeix en qualitat de continguts i nombre d'espectadors.
No obstant això, algun indocumentat encara no s'ha donat per assabentat d'aquest gir. Potser el fet que aquest gir sigui tan recent i innovador ha induït a l'error a més d'un, però durant l'última roda de premsa de Celestino Corbacho, el cèlebre Tigre de l'Hospitalet, també conegut com a Ministre de l'Atur, al seu director de comunicació no li va provar gens bé la pregunta d'un redactor de TVE. Suposem que perquè un submís i ferotge guardià de la integritat del seu cap com és el senyor Manel Fran i Trenchs no esperava sinó paraules d'adulació i copets a l'esquena d'algú d'aquesta cadena. Quan va constatar que no n'hi hauria, li va sortir el fervent defensor de la llibertat d'expressió que sol niar en tot bon director de comunicació i va acabar amenaçant-lo amb allò de "em queixaré, ho has fet molt malament, esbrinaré qui ets i m'asseguraré que no tornis".
Aquest vergonyós incident sintetitza millor que qualsevol altre el concepte que es té des de les files socialistes sobre la independència de les televisions públiques. El mateix, si fa no fa, que es té en bona part de les files populars. Queda per veure si, per fi, Esperanza Aguirre torna a prendre la iniciativa i aconsegueix privatitzar d'una vegada Telemadrid.