Zelaya descarta tornar ara a Hondures per amenaces de mort

EFE/DDG El president deposat d'Hondures, Manuel Zelaya, va dir avui a Santiago, després de reunir-se amb la mandatària xilena, Michelle Bachelet, que per ara ha descartat tornar al seu país perquè ha rebut amenaces de mort.

"La meva presència seria perillosa per una amenaça que m'han fet ells a mi d'eliminar-me, d'assassinar-me en territori nacional", va dir Zelaya als periodistes, després de participar en un dinar al palau De la Moneda Al qual van assistir representants de tot l'espectre polític xilè.

La visita que Zelaya va realitzar aquest dijous a Xile forma part de la campanya internacional que ha emprès per reforçar la pressió contra el Govern de fet de Roberto Micheletti quan es compleixen 46 dies del seu enderrocament, el passat 28 de juny.

Zelaya, qui va ser rebut per Bachelet en un nou gest de suport a la restauració de l'ordre democràtic al país centreamericà, va recalcar que la comunitat internacional encara pot prendre noves "mesures comercials i de dret penal internacional".

També, va reiterar la crida que ja va fer aquest dimecres al Brasil, on es va reunir amb el president Luiz Inácio Lula da Silva, i va recalcar que "en mans dels Estats Units estan gran part de les solucions a aquesta urpada a la democràcia".

Segons Zelaya, les autoritats nord-americanes han estat "clares en la seva condemna" al cop, però "les mesures han estat tèbies".

Va al·ludir a les iniciatives comercials, ja que el 70 per cent de l'economia hondurenya depèn del país nord-americà.

Després de les declaracions de Zelaya, el canceller xilè en funcions, Alberto Van Klaveren, va comparèixer davant la premsa per reafirmar que "Xile considera que qualsevol procés electoral que sigui convocat pel Govern de facto està irremeiablement viciat".

Minuts abans, Zelaya i Bachelet van compartir un dinar al costat dels presidents dels partits polítics xilens, representants del Senat i la Cambra de Diputats, i amb titulars de les comissions de Relacions Exteriors dels dos ens legislatius.

Zelaya, qui va rebre tracte de cap d'Estat, va agrair el suport dels partits polítics del país i del Govern xilè, que ahir va sol·licitar a l'ambaixador d'Hondures a Santiago, Francisco Martínez, que lliurés les seves credencials diplomàtiques després que fes declaracions a favor del govern de Micheletti.

Bachelet per la seva part va reiterar "el reconeixement de Xile a Zelaya com el president democràticament electe pels hondurenys" i va expressar el seu suport a les accions tant del president costa-riqueny, Óscar Àrias, com del secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA), José Miguel Insulza.

L'Acord de San José, proposat per Àries en la seva labor de mediador en el conflicte hondureny, inclou entre d'altres proposicions la restitució de Zelaya en la presidència, punt que el Govern de Micheletti rebutja.

El Govern de facto també es va negar a rebre a Insulza com a membre de la delegació de sis cancellers que pretenia viatjar a Hondures el passat dia 11 a l'estimar que el cap de l'OEA no és neutral respecte al conflicte que travessa aquest país.

La visita de Zelaya a Xile coincideix amb el viatge que el canceller xilè, Mariano Fernández, va emprendre la passada nit a Washington per reunir-se amb Insulza i amb autoritats del Govern dels EUA amb la finalitat de conversar sobre la situació a Hondures.

Bachelet i Zelaya ja van coincidir dilluns passat a Quito durant l'assumpció del president equatorià, Rafael Correa, posterior a la cerimònia en la qual Xile va traspassar a aquest país la presidència de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur).

A la seva arribada aquest dijous a l'aeroport de Santiago, Zelaya va destacar la "valentia" d'Insulza, al gestionar una solució al conflicte i va acusar al règim de Micheletti d'haver-lo "menyspreat" quan va ser a Tegucigalpa.

Ja en La Moneda, Zelaya es va dirigir a diverses desenes de persones que ho victorejaven en els voltants de la seu de Govern, al costat del monument del mort president socialista Salvador Allende, mort en 1973 durant el cop d'Estat d'August Pinochet.

Minuts abans, la policia va detenir a una desena de manifestants que protestaven per la mort d'un maputxe abatut a trets aquest dimecres per un carrabiner en el del sud regió de La Araucanía.

Després de la inesperada al·locució, en la que va utilitzar un megàfon per expressar la seva "admiració i respecte" a Xile, Zelaya va retornar a l'entrada del Palau, on ho esperava Bachelet, i va ser rebut amb honors de cap d'Estat per la guàrdia presidencial.

Les activitats de Zelaya a Xile continuaran més tard amb una reunió amb estudiants de la Universitat de Xile i amb la Fundació Xile 21, el màxim referent i fundador del qul és l'expresident Ricardo Lagos (2000-2006), a qui la cancelleria xilena va proposar com a mediador en el conflicte hondureny.

Zelaya deixarà Xile durant la nit i el seu pròxim destí es manté en reserva.