Els precedents d´una tècnica complexa

RAFEL MONTANER La francesa Isabelle Dinoire va passar a la història el 28 de novembre de 2005 al convertir-se en la primera persona en el món a rebre un trasplantament de cara. Aquest precedent va obrir la porta a una tècnica quirúrgica que quatre anys després ja suma, amb la iniciada ahir a València, vuit intervencions: Quatre a França, dos als Estats Units, una a la Xina i una altra ara a Espanya. Dels set pacients previs només dos han mort.

Dinoire, que tenia 38 anys, havia perdut el nas i els dos llavis a conseqüència de les mossegades que el seu gos un labrador li va propinar durant els intents desesperats per despertar-la després de patir un desmai. L'operació, que es va centrar en el triangle format pel nas i la boca i va durar 18 hores, va ser practicada a l'Hospital d'Amiens per Jean-Michel Dubernard, el mateix cirurgià francès que va portar a terme el primer implant d'una mà en 1998, així com el doble empelt bilateral de les dues mans i els avantbraços, en 2000. Al cap d'any i mig, Isabelle, va poder tornar a somriure.

El protagonista del segon trasplantament va ser un caçador xinès,Li Guoxing, de 32 anys, intervingut al seu país l'abril de 2006. Tenia la cara desfigurada per l'atac d'un ós i va rebre una galta, el llavi superior i una cella d'un mateix donant.
Un equip de metges a l'hospital militar de Xinjin va substituir dos terços de la cara de Li en una intervenció que va durar 14 hores, el que en aquell moment ho va convertir en el procediment més complex portat a terme, per davant del d'Isabelle. Li va morir tres mesos després, segons els metges que l' atenien per la seva negativa a prendre medicació per evitar el rebuig.

El tercer trasplantament es va portar a terme de nou a França, es tractava d'un pacient amb un tumor que havia desfigurat la seva cara. Durant una operació se li va implantar el nas, la boca, la barbeta i part de la galta d'un donant.

La quarta operació ha estat la però complexa fins ara. Va tenir lloc en EE UU, quan el desembre de 2008 una clínica de Cleveland va trasplantar el 80% de la cara a Connie Culp, una dona la cara de la qual va quedar totalment desfigurada quan en 2004 el seu marit li va disparar a la cara a boca de canó. A conseqüència de l'agressió masclista va perdre un ull, el nas i les galtes van quedar destrossades, així com la mandíbula i el llavi superior.

La intervenció, que va durar 22 hores, va incloure tant el trasplantament de nas i parpelles inferiors com de diferents tipus de teixit, com pell, músculs, artèries, estructures òssies, venes i nervis. És a dir, se li va reemplaçar pràcticament la cara completa a excepció de les seves parpelles superiors, el seu front, el seu llavi inferior i el seu mentó.

El sisè trasplantament del món, el quart a França, no va tenir tant èxit, doncs el mes de juny passat va morir. Era un home al qual se li havien trasplantat el 4 i el 5 d'abril en Paris les dues mans i part de la cara. Va morir d'una aturada cardíaca durant una operació amb la qual es tractava de curar una infecció en la cara. Havia perdut les dues mans i part de la cara en un accident laboral en 2004.