El bisturí de Hollywood

GIRONA | CRISTINA LAMAGRANDE A
l cinema s'ha trasplantat gairebé de tot. Molts són els directors que han optat per les alteracions dels temes mèdics per crear alguns grans mites del cinema, començant per Steven Spielberg. Els exemples van des dels ulls de Tom Cruise a Minority Report, el cor de Hayden Christensen a Despert, les tisores a manera de mans de Johnny Depp a Eduard Manstisores, fins arribar a l'intercanvi de cares de Nicolas Cage i John Travolta a Cara a cara. La genialitat i imaginació dels cineastes clàssics per crear cinema de ciència-ficció es veu ara bombardejada pels avenços mèdics i tecnològics que s'estan produint al segle XXI, com el transplantament de cara que s'ha produït aquesta setmana a València, el primer que es porta a terme a l'estat.
I és que podria dir-se que la ciència-ficció i el gènere gòtic van tenir el seu origen l'any 1818 amb la coneguda obra literària Frankenstein, de l'escriptora anglesa Mary Wollstonecraft Shelley. De la mateixa manera que succeix en el llibre, també al llarg de la història del cinema s'han explotat freqüentment temes com la moral científica, la creació, la destrucció de la vida i l'audàcia de la humanitat en la seva relació amb les noves tecnologies.

Trasplantaments al cinema
El novembre de 2005 es va realitzar el primer trasplantament parcial de cara. Però ja el 1997, el Director John Woo presagiava aquest avanç, quan va dirigir Nicolas Cage (Castor Troy) i John Travolta (Sean Archer) a Cara a cara. En el film s'observa el clàssic enfrontament entre el bé i el mal, però establint aquesta confrontació d'una manera, en principi, curiosa: intercanviant els seus físics i conservant les seves personalitats. La confusió d'actuacions i sentiments que es veuen obligats a viure els dos personatges es produeix constantment com a conseqüència del canvi d'identitat.

Donants d'òrgans
També en la recent Set ànimes, dirigida per Gabriele Muccino i protagonitzada per Will Smith, es veu l'abast i la generositat de les persones que decideixen donar els seus òrgans. En aquest drama romàntic, Will Smith desenvolupa el paper d'un home de classe mitjana que decideix ajudar diverses persones que tenen problemes. En aquest film es mostren els sentiments que afecten els donants, les seves famílies i els receptors d'òrgans.
El drama escrit per Guillermo Arriaga i dirigit per Alejandro González Iñárritu, 21 Grams, és una pel·lícula en la qual es tracta la mort i el sentit de la vida de manera propera i dura. El repartiment està format per Sean Penn, Naomi Watts i Benicio Del Toro. El títol de la pel·lícula procedeix d'un treball realitzat pel Dr. Duncan MacDougall, que a començaments del segle XX va realitzar diversos experiments per provar la pèrdua de pes provocada suposadament per la sortida de l'ànima del cos després de morir. MacDougall va pesar pacients moribunds en un intent per provar que l'ànima és tangible i material, i per aquesta raó, fàcilment mesurable. Per això, dins de la cultura popular aquesta xifra s'ha convertit ja en un sinònim de la mesura de la massa de l'ànima.
Però, sense dubte, és Eduard Manstisores la pel·lícula que acosta el públic el costat més sensible i delicat del que suposen els trasplantaments. En el film, Johnny Depp desenvolupa el paper d'un jove creat per un extravagant inventor que no va poder acabar la seva obra, i que va deixar el jove amb afilades ganivetes al lloc de les seves mans. El que deixa clar en tot moment Tim Burton és que, amb mans o tisores, l'amor, els sentiments i les persones són sempre les mateixes. Una lliçó que ja el 1990 va deixar molt clar al públic de totes les edats.