MADRID | OTR PRESS/EFE/DDG
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va dictar ahir una ordre de crida i cerca contra l'etarra Maite Aranalde, després de conèixer que la jove, que va sortir la setmana passada de la presó de Soto del Real (Madrid), es troba en parador desconegut. Després de la seva posada en llibertat, la Fiscalia ja havia sol·licitat que s'imposessin majors mesures de seguretat a Aranalde, a causa que existia risc de fuga. Garzón, que va tornar dilluns de les seves vacances, va revocar la llibertat provisional de la qual gaudia la membre d'ETA, per ordre del jutge Eloy Velasco -que substituïa Garzón en la seva absència- i va ordenar-ne l'ingrés a la presó. Segons l'acte dictat, existien indicis suficients per haver dictat presó contra l'etarra, fet pel qual el jutge defensa que els drets pels quals el seu jutjat va obtenir el lliurament d'Aranalde, dimarts passat, comportaven un "grau elevat" de risc de sostracció a l'acció de la justícia tenint en compte "que el lliurament de la processada no va ser voluntari".
En aquest cas, segons defensa el magistrat, "es compleixen tots els requisits exigits pel Tribunal Constitucional perquè la seva presó sigui amb caràcter incondicional i no subjecta a fiança". Després de la seva decisió, les Forces de Seguretat de l'Estat es van dirigir al domicili d'Aranalde per procedir a arrestar-la, però aquesta no es trobava a l'habitatge i no van aconseguir localitzar-la. Després de comprovar que l'etarra havia fugit, el magistrat va iniciar els tràmits per formalitzar una ordre de crida i cerca.
Errada judicial
El cas d'Aranalde va aixecar polèmica després que un error judicial permetés a la terrorista sortir al carrer. Llavors, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar un recurs en contra de la decisió del jutge Velasco i va sol·licitar, a més, que s'imposessin a l'etarra majors mesures de seguretat per garantir que no fugís del territori espanyol, com finalment ha succeït. En aquest sentit, el ministeri públic recordava que Aranalde va ser detinguda a França, fins on havia escapat quan formava part del comando K-Zaltun, fet que podria facilitar que ho fes de nou. Demanava també que les compareixences imposades fossin diàries en lloc de les setmanals establertes pel jutge.
Per part seva, el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, es va referir a la fugida de l'etarra assegurant que "en un estat de dret els policies compleixen les ordres dels jutges". El ministre va admetre també que el seu alliberament va ser propiciat per un "error burocràtic de França" i va afegir que "els primers que ho lamenten són els francesos".
Finalment, el vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, va afirmar que la fuga d'Aranalde està relacionada amb una decisió judicial que "òbviament no s'ha produït al nostre país".