Garzón defensa la seva actuació durant dues hores

EUROPA PRESS/DDG El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha defensat avui durant gairebé dues hores i mitja la seva competència per investigar les fosses del franquisme davant de l'instructor del Tribunal Suprem Luciano Varela, que instrueix la querella interposada pel sindicat Mans Netes i l'associació Llibertat i Identitat en què se l'acusa d'un delicte de prevaricació en relació amb la causa oberta per aquest magistrat per les desaparicions després de la Guerra Civil Espanyola.

Garzón ha arribat en cotxe al tribunal a un quart d'una del matí, i a la seva entrada ha estat aclamat per una desena de representants de les associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que han cridat "visques" i "llibertat" per al popular jutge de l'Audiència Nacional.

Moments abans havia arribat a la seu de l'alt tribunal l'advocat de Garzón, Gonzalo Martínez Fresneda, qui ha assenyalat que durant la compareixença d'avui el jutge es limitaria a contestar les preguntes que li fessin les parts. "Avui és un dia de fets, no d'arguments", ha indicat el lletrat.

El mateix ha ocorregut a la sortida del jutge de la seu del Suprem, passades les quatre de la tarda -des de tres quarts de tres Garzón ha repassat i ha signat l'acta de la seva declaració-. El magistrat ha estat victorejat un altre cop per familiars de represaliats del franquisme, mentre un ancià l'increpava acusant-lo de "dividir Espanya i els espanyols".

Segons fonts de l'acusació, Garzón ha negat fermament haver incorregut en cap prevaricació i s'ha negat a contestar a la bateria de 150 preguntes que ha portat preparades l'advocat de les dues acusacions populars, Jaime Alonso, i tan sols ha atès les qüestions plantejades per l'instructor, el fiscal Luis Navajas i la seva pròpia defensa. Cap de les acusacions han sol·licitat mesures cautelars contra el jutge.

Entre les preguntes preparades per l'advocat de Mans Netes, que han estat facilitades a la premsa, destaca una en què s'inquireix a Garzón sobre si pretenia practicar una autòpsia de cada mort que trobés. Se li pretenia preguntar també si pensava que estava obrint una "causa general" contra el franquisme en tramitar la denúncia de les Associacions de Memòria i si tenia la seguretat que "per tots i cadascun dels fets de Paracuellos havien estat jutjats tots els seus possibles responsables"

POSICIÓ DE L'INSTRUCTOR

Les mateixes fonts han assenyalat que el titular del jutjat central d'instrucció número 5 ha estat especialment primmirat respecte de les quatre o cinc preguntes que li ha fet l'instructor Varela, i que ha demanat que constés en acta que algunes d'elles contenien judicis de valor.

La citació del popular jutge ha motivat l'assistència d'una gran quantitat de mitjans de comunicació (al voltant d'una trentena de càmeres esperaven Garzón a la porta del tribunal del carrer Marqués de la Ensenada de Madrid). El Suprem també ha concedit a aquesta cita vital importància ja que ha situat a les portes de l'edifici i als passadissos d'entrada al mateix més de quinze policies de paisà per vetllar per la seguretat.

Davant del tribunal s'han congregat també nombrosos curiosos que esperaven poder veure personalment el popular jutge així com un grup de membres de l'Associació de Memòria Històrica disposats a prestar-li el seu suport, els quals han irromput en aplaudiments i 'visques' al jutge quan aquest feia la seva entrada al tribunal.

L'acceptació de la querella contra Garzón va ser adoptada el 27 de maig passat per unanimitat dels cinc magistrats que componen la sala de causes especials en què ha recaigut el cas i en contra del criteri de la fiscalia, que ha informat a favor de l'arxiu de la mateixa per entendre que les decisions de Garzón respecte a la causa del franquisme poden merèixer opinions contraposades, si bé no suposen delicte.