8 anys dels atemptats terroristes que van sacsejar el món

DDG Han passat 8 anys des dels atemptats del 11 de setembre de 2001. Els atacs es van dividir en una sèrie d'atacs suïcides contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon dels Estats Units. Els terroristes d'Al-Qaeda van segrestar quatre avions de passatgers en ple vol i els van estavellar contra els edificis citats.

Els dos primers aparells es van encastar contra les torres del World Trade Center novaiorquès, amb poc més de 15 minuts de diferència entre l'un i l'altre impacte, mentre el món sencer assistia atònit al que estava succeint. Les víctimes semblaven incomptables: centenars de persones es trobaven en l'interior de les torres i a elles calia sumar els passatgers i segrestadors que viatjaven en els avions.

Finalment, a part dels 19 segrestadors en els atacs, van morir almenys 2.973 persones. 2.602 de les mateixes van perir en l'interior de les Torres Bessones i als seus peus i 125 dins del Pentàgon. Dels morts, 343 eren bombers de Nova York i 60 efectius de la Policia de la ciutat. Avui dia, 24 persones continuen desaparegudes com a conseqüència dels atacs.

Els atemptats van estendre la confusió en tots els Estats Units i en el món sencer. Al llarg del dia es van succeir tot tipus d'informacions i notícies contradictòries sobre l'autoria dels fets i les seves possibles conseqüències. Es va crear una situació de temor i es va donar inici a la denominada 'Guerra contra el terrorisme' amb l'objectiu de detenir a Osama Bin Laden, responsable dels atacs.

Les conseqüències

El FBI va trigar 72 hores a identificar als responsables dels atacs. Les investigacions realitzades, van concloure que l'organització terrorista Al-Qaeda era l'artífex dels atemptats. Després de diferents negacions de la seva relació amb els atemptats, Bin Laden, líder d'aquesta organització islamista, en un comunicat per vídeo, va reconèixer públicament la seva responsabilitat en els atemptats i va admetre així mateix la seva implicació directa en els atacs. Això va ser al novembre de 2004, però tres anys abans, un mes després del desastre, Estats Units ja havia llançat, amb la col•laboració internacional, una ofensiva militar a Afganistan, justificant que el govern afganès havia donat suport a forces d'Al-Qaeda. El 13 de novembre de 2001, Kabul va ser presa i el govern va quedar en mans de l'OTAN i l'Aliança del Nord per a combatre així als talibans. Des de llavors Al-Qaeda i el món talibà s'han reorganitzat com escamot insurgent. Vuit anys després, Bin Laden segueix sense ser capturat.

L'ofensiva contra el terrorisme va continuar el 20 de març de 2003 quan Estats Units va envair l'Iraq, amb la col•laboració del Regne Unit, Itàlia i Espanya, entre altres països, justificant que el govern iraquià tenia en el seu poder armes de destrucció massiva ocultes. La guerra va concloure, amb centenars de morts, i va provocar el derrocament del govern de Saddam Hussein el 9 d'abril de 2003. Amb el país sota control, Estats Units no ha pogut demostrar encara l'existència d'aquestes armes de destrucció massiva. Posteriorment, el govern nord-americà va afirmar que el veritable motiu de la invasió havia estat l'existència d'informacions per part dels serveis d'intel•ligència, que Saddam Hussein mantenia relacions secretes amb la xarxa d'Al-Qaeda. En l'Iraq la insurrecció també s'ha activat contra els objectius militars, i segons Acnur (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), els morts com a conseqüència d'aquest atac superen ja als morts en els atemptats del 11-S.

Altres atemptats

Els atemptats del 11-M a Madrid van consistir en una sèrie d'atacs terroristes contra quatre trens de la xarxa de rodalies de la capital madrilenya. Van ser deu explosions simultànies a primera hora del matí i van causar la mort de 191 persones, i ferides a altres 1.858. La sentència de la que es va fer càrrec l'Audiència Nacional va atribuir l'autoria dels fets, del que és el major acte terrorista perpretat en territori europeu, a membres de cèl•lules o grups terroristes de tipus yihadista.

El 7 de juliol de 2005, van tenir lloc quatre explosions que van col•lapsar el transport públic londinenc en plena hora punta. Van explotar tres bombes amb una diferència de 50 segons entre si en tres vagons del metre de Londres, així com una quarta bomba en un autobús en la cèntrica Plaza Tavistock. 57 persones van perdre la vida com a conseqüència d'aquests atacs, inclosos els quatre presumptes terroristes d'Al-Qaeda, després d'assumir aquesta la seva autoria dels fets.