Demòcrates i republicans negocien una reforma sanitària de menor cost

WASHINGTON | EFE/DDG
El president del Comitè de Finances del Senat dels EUA, Max Baucus, va revelar ahir la seva esperada proposta de reforma del sistema sanitari. El pla, negociat durant els darrers tres mesos entre un petit grup de demòcrates -liderats pel propi Baucus- i republicans, preveu una despesa inferior a allò previst inicialment i no inclou l'"opció pública" que defensen els més progressistes.
La iniciativa presentada per Baucus suposaria un cost de 856.000 milions de dòlars (uns 583.000 milions d'euros) durant els propers 10 anys, segons The New York Times. Les previsions inicials arribaven fins a un bilió de dòlars o fins i tot el superaven en algun cas.
"El cost del sistema sanitari ha forçat al màxim les famílies, les empreses i l'economia durant massa temps. Per a massa gent, l'assistència santària de qualitat i assequible està simplement fora del seu abast", va afirmar Baucus en presentar el projecte. El pla descarta per ara l'"opció pública", és a dir, que l'Estat ofereixi una assegurança sanitària que competeixi amb les privades.
Els defensors d'aquesta possibilitat -bona part dels demócrates- consideren que contribuiria a rebaixar els costos de les assegurances mèdiques, mentre que els qui s'oposen -republicans i demòcrates conservadors- creuen que causaria un deteriorament de la qualitat de les prestacions mèdiques. El Comitè de Finances votarà el projecte la setmana que ve.
Per altra banda, el president dels EUA, Barack Obama, considera estendre tres disposicions de la Llei Patriota contra el terrorisme promulgada durant l'anterior govern de George W. Bush. Aquestes disposicions estan relacionades amb l'accés de les autoritats a arxius empresarials, escoltes telefòniques de presumptes terroristes, així com altres intercepcions de comunicacions.
En un altre ordre de coses, l'expresident dels EUA Jimmy Carter considera que el racisme està darrere de l'atac del legislador republicà Joe Wilson a Obama, a qui va qualificar de mentider, així com de moltes altres crítiques de l'oposició que ha rebut en els darrers dies. "Crec que una aclaparadora majoria de la gran animositat demostrada contra el president dels EUA es basa en el fet que és un home negre", va explicar Carter.

"Sentiment inherent"
En referència a les paraules de Wilson, l'expresident va assegurar que es va tractar d'un comentari "roí" que forma part d'un "sentiment inherent" que tenen molts nord-americans, particularment del sud, que els afroamericans "no estan qualificats per dirigir aquest gran país".
"Aquesta inclinació pel racisme encara existeix", va assegurar l'expresident Carter, que va qualificar aquest fet d'"abominable" abans d'assegurar que se sentia "entristit" i "profundament preocupat".