Declaren prescrits els delictes de «Pepe, el del Popular»

EFE/DDG L'Audiència de Cantàbria ha declarat prescrits els delictes de José Pérez Díaz, més conegut com a "Pepe, el del Popular, perquè creu que l'extinció de la responsabilitat penal deu computar-se des de l'any 1992, quan es va dictar el primer acte que el declarava en rebel·lia, i no 1997.

A Pérez Díaz se la imputaven els delictes de falsedat continuada en document mercantil, apropiació indeguda i estafa, després que en l'any 1991 desaparegués de Santander quan era director de la sucursal número 1 del Banco Popular, on es va descobrir un forat que la pròpia entitat va xifrar en 36 milions d'euros.

En 2004 l'Audiència de Cantàbria va jutjar els fets en absència en de Pérez Díaz i va considerar provat "fora de tot dubte" que va muntar en la seva sucursal "un banc paral·lel" entre 1986 i 1991.

En un acte que s'ha donat a conèixer avui, la secció tercera de l'Audiència de Cantàbria ha rebutjat el recurs que va plantejar el Banco Popular i la Unió de Consumidors contra la prescripció dels delictes, que va ser declarada el mes d'abril passat pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Santander.

Les acusacions entenien que el termini de prescripció devia comptar-se a partir de l'acte d'obertura del judici oral, d'abril de 1997, però la Sala apunta a un altre anterior, de setembre de 1992, que ja va establir la situació de rebel·lia de Pérez Díaz.

Així, el tribunal assenyala que en aquest acte de 1992 el Jutjat d'Instrucció ja va dictar la rebel·lia, per la qual cosa la declaració posterior de 1997 va ser "redundant" i "innecessària".

"Si la rebel·lia d'aquest (Pérez Díaz) va ser declarada en data 14-9-1992, cap necessitat havia en l'acte d'obertura de judici oral de 7-4-1997 de tornar a declarar-la", assevera l'Audiència, que a més al·ludeix a altres tres actes anteriors a aquest últim que ja adoptaven mesures cautelars respecte a l'exdirector de l'oficina.

El tribunal afegeix que des de setembre de 1992 fins al març d'aquest any, quan "Pepe, el del Popular" va ser detingut a Mèxic, han transcorregut "més de 16 anys en els quals el procediment ha estat paralitzat" respecte a aquesta persona, que es trobava en rebel·lia i en parador desconegut.

L'acte posa èmfasi que, en aquest context, és "irrellevant" si el termini de prescripció és de deu anys o de quinze anys, qüestió sobre la qual discrepaven les parts d'aquest procés, doncs, donat el temps transcorregut, els delictes que s'imputaven a Pérez Díaz haurien prescrit.

Però el tribunal de l'Audiència, a més, es pronuncia sobre les penes en abstracte que les parts sol·licitaven i rebutja l'agreujant de multitud de perjudicats que demanava l'acusació particular, i que hagués suposat una major condemna per a Pérez Díaz.

El ponent de l'acte, el magistrat Agustín Alonso, cita en aquest sentit un pronunciament del Tribunal Suprem sobre la sentència de l'Audiència de Cantàbria que ja va enjudiciar aquest mateix cas en 2004. El Suprem va establir llavors que el subjecte passiu del delicte en aquest cas va ser només un: el banc.

Per això, ara la secció tercera argumenta que, al no donar-se en aquest cas aquesta agreujant, la pena màxima imposable seria la presó més gran i incideix que els delictes que porten aquest càstig prescriuen als deu anys. "En el present cas han transcorregut més de deu anys des de l'acte de rebel·lia", postil·la.

L'Audiència també rebutja les tesis de les acusacions recurrents, que al·legaven que el Jutjat d'Instrucció no era competent per declarar la prescripció dels delictes i es queixaven que no se'ls havia donat oportunitat de pronunciar-se sobre això.

Assegura que l'acte del Jutjat d'Instrucció que va dictar aquesta prescripció està "prou motivat" i "raonat".

A més de declarar prescrits els delictes que s'imputaven a "Pepe", la secció tercera de l'Audiència declara el sobreseïment lliure de la causa que havia obert en contra seu.