igual que un nen

GAUDEN VILLAS Tinc un entremaliat nebot de quatre anys que, quan està de bon humor, assegura que de més gran serà pilot d'helicòpters. Amb aquests, es dedicarà a salvar del desastre tota la humanitat: nenes en perill d'ofegament, gossets abandonats a l'autopista, alpinistes atrapats per la neu... cap obstacle serà suficient per aturar el seu afany filantròpic. Quan el bo de Brunito està de mal humor no abandona la seva passió pels helicòpters, però aquesta vegada amenaça d'utilitzar-los per matar tothom que se li posi per davant: papes, professors, mainaderes, nens, nenes, ningú escaparà als canons de la seva màquina aniquiladora. Disposarà, a més, diu, d'un exèrcit de despietats assassins a les seves ordres, que s'encarregaran d'eliminar tots els policies del món amb l'objectiu de no ser atrapat mai i evitar, amb això, la tan temuda presó.
Viu en una obstinada dicotomia que no sembla gaire allunyada de la que tenalla José Luis Rodríguez Zapatero a l'hora de buscar els fons amb els quals fer front a la seva desenfrenada política de despesa. Una tarda berena amb un grup de miners asturians i l'endemà es desperta abraçat a la bandera de la CNT, empunya la falç que guarda sota el coixí i es dirigeix a grans gambades al seu despatx clamant justícia i vociferant consignes en contra d'aquests milionaris que, amb el seu insolidari procedir, estan portant a la ruïna el país. Després, sense dilació, ordena a Leire que deixi de llegir Bakunin i filtri, via Mediapro, una reforma fiscal que gravarà les grans fortunes, acabarà amb els privilegis de les SICAV, entrarà a sac en els contubernis de la banca i redistribuirà la renda tornant la terra a qui la treballa. Ella somriu, tireta de plaer, aixeca el telèfon i espera esdeveniments.
Llavors arriben els senyors del Banc d'Espanya, de la Comissió Europea, de l'OCDE, de l'FMI, del Banc Central Europeu i de la London School of Economics i li deixen anar que si segueix per aquest camí, Espanya no aixecarà cap en dos decennis. I li recorden els números que presenta en la seva segona legislatura. I li ensenyen gràfics comparatius de com els altres van sortint del forat i ell segueix cavant. I el bo de José Luis se sent cada vegada més petit. Potser és convenient trucar a Botín i demanar-li consell. Les SICAV, ni tocar-les, és clar. Qui sap si pujant una miqueta l'IVA i altres impostos indirectes n'hi hauria suficient. Potser, fins i tot, no caldria canviar res. Ja arribaran els del PP d'aquí a un parell d'anys i ens ho arreglaran, com van fer el 96. Si truca Leire, li dieu que estic reunit.
Situacions paral·leles, encara que ZP ja no tingui quatre anyets.