Txeroki, l´ascensió meteòrica d´un cadell

REDACCIÓ/AGÈNCIES El que fos cap militar d'ETA representa sense cap dubte, el perfil d'un cadell abertzale crescut en la 'Kale borroka' que ascendeix a la cúpula de la banda a base d'accions violentes de gran repercussió.

Txeroki va passar a formar part de l'estructura d'ETA en els anys noranta. Es creu que va ser ensinistrat per la que fos cap militar de la banda, Soledad Iparraguirre, alies 'Anboto'.

El primer comando al que va pertànyer Txeroki va ser l''Olaia'. Durant la seva trajectòria com a integrant dels comandos, a Rubina se li atribueix l'atemptat amb cotxe-bomba a Eduardo Madina, l'intent d'assassinat de la tinent d'alcalde de Portugalete, Esther Cabezudo, la col·locació d'un cotxe bomba a Bilbao, l'enviament d'un paquet bomba a Enrique Ibarra, president del Consell d'Administració del Grup Correo; i a María Luisa Guerrero, delegada d'Antena 3 a l'Euskadi.

El comando Olaia va actuar a Biscaia fins a 2002, després Txeroki va passar a França on es va posar a les ordres del llavors número un de l'entramat militar d'ETA, Gorka Palacios.

Palacios va ser detingut el desembre de 2003 i era considerat per les forces de seguretat com un dels etarres més sanguinaris. Sense cap dubte, Txeroki en va aprendre molt i ràpid de Palacios i després de la detenció d'aquest últim va tenir l'oportunitat de posar en pràctica tot l'après.

Un dels aspectes més característics de Txeroki com a cap militar va ser la seva obsessió per la seguretat, una cosa que ja preocupava Gorka Palacios, el que es considerat artífex d'implantar noves mesures de seguretat internes. Un dels canvis més significatius que va introduir Txeroki en matèria de seguretat va ser la implantació d'una logística pròpia en l'aparell militar.

En una època en què les detencions policials escapçaven amb facilitat els comandos, Txeroki va formar una nova generació d'etarres. Aquesta nova fornada de terroristes s'ha caracteritzat per la seva escassa formació en tècniques militars, la seva poca formació intel·lectual i la seva tendència a l'ús de la violència com a única via per aconseguir la independència.

Garikoitz Aspiazu es va encarregar personalment de la formació i l'entrenament dels comandos, ell mateix s'encarregava d'acomiadar els 'taldes' a la frontera abans que passessin a Espanya per cometre atemptats. De fet, els etarres detinguts Iker Aguirre i Aritz Arginzoniz van explicar davant dels jutges com la seva última reunió abans de creuar la frontera es produïa amb Txeroki, que els lliurava armes, diners i instruccions.

Un d'aquests comandos, el compost per Saioa Sánchez, Aritz Arginzoniz, Asier Larrinaga i Garikoitz Etxebarria, va ser l'encarregat de trencar la treva de 2006. Tanmateix, la localització fortuïta per part de l'Ertzaintza d'un zulo a Amorebieta va desmantellar aquell atemptat i va obligar Txeroki a canviar els plans.

El resultat més immediat va ser l'atemptat comès diversos dies després en la T-4 de l'aeroport madrileny de Barajas.

La incògnita de Capbreton

El nom de Txeroki va cobrar força entre les forces de seguretat després de la detenció dels etarres del Comando Navarra, Aurken Sola i Xabier Rey. Ambdós van declarar que s'havien reunit amb Aspiazu a Hendaya per rebre un curs d'armes i explosius i que Txeroki els havia confessat ser l'autor material del doble crim de Capbreton, pel qual ETA va trencar la consigna de no atemptar en territori francès.

En l'atemptat d'ETA a Capbreton van morir els Guàrdies Civils Raúl Centeno i Fernando Trapero. Segons els testimonis, aquell dia eren tres els etarres que van ser a Capbreton. Saioa Sánchez i Asier Bengoa que van ser detinguts diversos dies després de l'atemptat van ser acusats d'haver participat en la mort dels Guàrdies Civils, la identitat del tercer membre encara es desconeix.