Un llibre sobre George Bush encén la polèmica als EUA

EFE/DDG L'anterior president nord-americà, George W. Bush, mai hagués cregut que els demòcrates, que ho van criticar tant durant el seu Govern, saltarien a defensar-lo després de la publicació d'un polèmic llibre escrit per un redactor dels seus discursos.

L'obra "Speech-less: Tals of a White House Survivor" (que podria traduir-se com "Sense discurs: històries d'un supervivent de la Casa Blanca) va ser escrit per Matt Latimer i va sortir aquesta setmana a la venda en les llibreries d'Estats Units.

Latimer va arribar ple d'idealisme a la Casa Blanca en els últims mesos del Govern de Bush per a encarregar-se dels discursos del president. Abans havia estat el redactor dels discursos del llavors secretari de Defensa Ronald Rumsfeld i pensava que els seus somnis es feien realitat.

Però no va trigar en decebre's davant el que descriu com un ambient caòtic, que compara amb el qual reina en les populars sèries de televisió "L'oficina" i "L'ala oest de la Casablanca" sobri l'ambient polític de Washington.

Però el que més debat ha causat sobre les seves revelacions han estat els comentaris que atribuïx a Bush sobre els seus rivals polítics, particularment els demòcrates.

Sobre l'ara president Barack Obama, llavors senador per Illinois, Bush hauria dit: "Aquest és un món perillós i aquest gat no està ni remotament qualificat per a controlar-lo. No té idea..."

Bush tampoc va ser molt delicat, segons Latimer, al referir-se a l'ex primera dama Hillary Clinton, qui llavors disputava la candidatura presidencial demòcrata a Obama. Sobre la possibilitat que guanyés la presidència, Bush va advertir de manera premonitòria..."esperin que posi el seu cul gros al costat d'aquest escriptori" en l'Oficina Oval de la Casa Blanca.

Ni tan sols els membres del seu propi Partit Republicà es van lliurar dels seus comentaris, incloent l'ex governadora d'Alaska, Sarah Palin, companya de John McCain en les eleccions presidencials de novembre passat. "Estic tractant de recordar si la conec... Qui és... la governadora de Guam?", va preguntar, segons l'autor del llibre.

Latimer va arribar a la Casa Blanca quan es començaven a entrellucar els primers símptomes de la crisi econòmica que va dur al país a la recessió.

Segons l'escriptor, els discursos sobre el tema eren concebuts amb l'objectiu d'assegurar a la població que existia un pla per a plantar cara a la crisi i, al mateix temps, donar l'alarma perquè el Congrés actués ràpidament.

Aquests discursos, assenyala, eren tan complicats i redactats tan curiosament que difícilment la població podia entendre'ls. "No creo que hàgim comunicat aquest problema molt bé, perquè era molt difícil comunicar-lo", assenyala.

Però quan es tractava d'altres temes, els discursos eren excessivament simplistes perquè el president Bush no s'empipés. "La nostra audiència va passar a ser el president, no el país", segons manifesta Latimer en el seu llibre.

Aquesta situació va arribar a un punt que "bàsicament estàvem proporcionant informació per a satisfer al president", agrega.

"Traïció"

Però el president, que va abandonar la Casa Blanca amb un dels nivells més baixos de popularitat en la història política d'EEUU, ha rebut el respatller fins a de els seus detractors, qui afirmen que Latimer revela confidències que no hagueren de sortir a la llum pública.

Per a Paul Begala, estrateg polític sota el govern demòcrata de Bill Clinton, la publicació del llibre constituïx una "traïció a la confiança" que es va dipositar en ell.

Per la seva banda, Dana Perino, l'última portaveu del Govern de Bush, va disminuir l'autoritat de Latimer a l'assenyalar que "gairebé ningú en la Casa Blanca ho coneixia".

Latimer defensa la seva obra amb totes les forces i assegura haver escrit el llibre per a continuar una tradició en un país on moltes personalitats publiquen obres reveladores i els "entre bastidors" de la "jet *set", política o artística.

En una entrevista per a la cadena de televisió CNN, Latimer va indicar que l'objectiu del seu llibre va ser mostrar "el que està malament a Washington ara".

"No tinc remordiments. Vaig contar la veritat com la vaig veure i vull que el poble d'EEUU llegeixi el llibre i decideixi si vaig estar o no en aquesta habitació", va indicar referint-se a l'Oficina Oval de la Casa Blanca.