El G20 promet «dures» reformes financeres per combatre la crisi

EFE/DDG El G20 s'ha consolidat com el grup econòmic de referència global, després de la seva cimera de dos dies a Pittsburgh, en la que es va comprometre a implementar reformes que impedeixin que crisis financeres com l'actual tornin a repetir-se.

El nou estatus del G20, un grup que es va crear a nivell ministerial després de la crisi asiàtica de 1999, culmina un llarg procés de demandes del puixant món en desenvolupament que reclamava un organisme més representatiu de l'estructura econòmica mundial.

El Grup dels Vint -que engloba als països del G8 més les principals economies emergents- és des d'avui el "principal fòrum econòmic global".

La decisió deixa al Grup dels Vuit (EUA, Canadà, Japó, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, França i Rússia), que fins ara havia estat l'àrbitre econòmic global, en un segon pla.

S'espera que els seus líders segueixin reunint-se per debatre assumptes importants per a la majoria de les economies desenvolupades, com els temes de seguretat internacional.

Aquestes trobades, de totes maneres, es produirien en el marc d'altres actes i no en les grans cimeres que el grup està acostumat a convocar.

La decisió adoptada avui confirma, per l'altres, el creixent pes en l'economia mundial d'economies emergents com Xina, Brasil o Índia.

Dirigents de països en desenvolupament com la presidenta argentina Cristina Fernández van assenyalar que la cosa més important de la cimera és la "consolidació del G20 com un grup econòmic".

"Molts parlen de la necessitat de configurar un nou ordre mundial, però jo crec que ja s'està conformant", va dir la presidenta, en referència a la influència creixent dels països emergents.

Per l'altres, el G20 es va comprometre avui a adoptar mesures per augmentar la transparència en els mercats de derivats, augmentar les reserves de capital dels bancs i posar fre a les fins ara exorbitants compensacions dels banquers.

Els caps d'Estat i Govern reunits a Pittsburgh estan decidits, en aquest sentit, a acabar amb els "excessos" en el sector bancari, davant la constància que la seva "temeritat i absència de responsabilitat" van conduir a la crisi.

La declaració adoptada avui ataca els alts bons dels directius bancaris que, segons recomanen, han de ser fixats per objectius a llarg termini i vinculats al rendiment de l'entitat.

La declaració adoptada avui ataca els alts bons dels directius bancaris que, segons recomanen, han de ser fixats per objectius a llarg termini i vinculats al rendiment de l'entitat.

No obstant això, no imposa uns límits a aquests bons, com defensava França, amb l'oposició dels Estats Units.

El president dels EUA, Barack Obama, va qualificar avui de "dures" les regulacions financeres adoptades pel G20 i va destacar que "els que abusin del sistema hauran d'assumir la responsabilitat".

Va insistir, a més, que la cimera que finalitza avui ha preparat el terreny per a una "prosperitat a llarg termini".

Va apuntar que la salut de l'economia mundial era molt mala fa tan sols sis mesos i va destacar que les "enèrgiques i coordinades" mesures adoptades pel G20 van evitar la destrucció de més treballs i que la crisi fora a pitjor.

Va reconèixer, de totes maneres, que encara queda molt treball per fer en els mesos venidors i que caldrà seguir implementant mesures enèrgiques per impulsar un "creixement equilibrat i sostingut".

Per això el G20 es comprometés avui a mantenir els paquets d'estímul fins que l'incipient recuperació no estigui afermada.

L'organisme va abonar avui d'altra banda la supressió dels subsidis als combustibles fòssils, que reben cada any milers de milions de dòlars.

El G-20 també va recolzar que els països rics transfereixin "almenys" un cinc per cent del seu vot en el Fons Monetari Internacional (FMI) a les nacions en desenvolupament i va demanar que l'estructura de govern del Banc Mundial (BM) reflecteixi el canviant pes polític dels països que es tradueixi en un increment de l'almenys tres per cent del poder de vot dels emergents.