La cancellera alemanya, Angela Merkel, repetirà previsiblement en el càrrec després de les eleccions legislatives d'avui, segons coincideixen a assenyalar tots els sondejos i anàlisis, que concedeixen a la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) un ampli avantatge de vots. L'únic dubte que es planteja davant aquests comicis és quin partit es convertirà en soci del nou govern a les ordres de Merkel, si els liberals (FDP), per formar la tradicional aliança de centredreta entre les dues formacions, o els socialdemòcrates (SPD), en una reedició de l'actual gran coalició.
Les enquestes coincideixen a atorgar als partits de la Unió -cristianodemòcrates i socialcristians bavaresos (CDU/CSU)- aproximadament un 35 per cent dels vots, un resultat similar a l'aconseguit fa quatre anys, quan van superar l'SPD per dècimes. Els socialdemòcrates, no obstant això, han cedit àmpliament en intenció de vot i se situen de mitjana, segons els diferents sondejos, uns 10 punts per sota de la Unió, en el que podria ser el pitjor resultat de la seva història, si bé els analistes compten que recuperaran percentatges en la jornada electoral.
Els possibles triomfadors de les eleccions alemanyes serien, no obstant això, els liberals, que tenen una intenció de vot del 14 per cent en els sondejos i que podrien retornar al poder després d'onze anys per reeditar l'aliança que durant 16 anys va governar Alemanya a les ordres del cristianodemòcrata Helmut Kohl.
La Unió de Merkel i els liberals dirigits pel seu president, Guido Westerwelle, han reiterat públicament el seu desig de coalitzar-se per formar govern, i el partit d'aquest últim va anunciar diumenge passat que només es planteja aquesta alternativa i que, si els vots no fossin suficients, continuaria exercint com a oposició.
Un camaleó polític
Merkel és descrita amb freqüència com un discret camaleó polític, amb una tendència malaltissa al compromís i una enorme capacitat d'adaptació al paper que li toca jugar en cada moment. La dona més poderosa del planeta, segons la revista Forbes, s'ha posat durant la seva primera legislatura al nivell d'estadista mundial, principalment després de la presidència que va exercir del G8 i de la Unió Europea el 2007, i després de convertir-se en referent internacional en la lluita contra la crisi financera.
Nascuda el 1954 a Hamburg i filla d'un pastor evangèlic que simpatitzava amb el socialisme, el 1991 es va convertir ja en ministra de Família, Dona i Joventut en el gabinet de Kohl i el 1994, després dels comicis federals, va assumir la cartera de Medi Ambient, un dels temes que més obsessionen Merkel, segurament pels seus coneixements científics.
La seva carrera política va registrar una nova empenta després de la derrota de Kohl en les eleccions legislatives de 1998, moment en el qual la CDU la va nomenar secretària general. Merkel va aconseguir arribar a la presidència del partit dos anys després.
Per part seva, el ministre d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier, és per trajectòria i perfil l'aspirant perfecte a canceller alemany, al qual va correspondre la missió gairebé impossible de reflotar un Partit Socialdemòcrata en crisi. Cordial i a la vegada seriós, amb experiència a moure's en situacions de crisi, relleu natural pel seu càrrec actual i coneixedor com pocs dels secrets de la Cancelleria, la carrera de Steinmeier estaria perfectament encarrilada cap a la direcció del Govern alemany si no fos per la situació de crisi que viu la seva formació. De ministre "invisible" a l'ombra de Gerhard Schröder, quatre anys enrere, va ascendir en silenci, esglaó a esglaó i de crisis en crisi, fins a convertir-se en segon de Merkel en el Govern.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
