Jornada electoral a Alemanya

EFE/DDG Els col·legis electorals a Alemanya han obert avui les portes a les 6.00 GMT per a les eleccions generals a les quals estan cridats a votar prop de 62 milions d'electors.

Totes les enquestes apunten que el partit més votat serà la Unió Cristianodemòcrata (CDU), de la canceller Angela Merkel.

No obstant això, queda oberta la pregunta de si Merkel aconseguirà una majoria per formar coalició amb el Partit Liberal (FDP) o si es veurà obligada a continuar la gran coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SPD).

Els últims sondejos anuncien un empat entre el bloc de centre de dreta -format per la CDU, la seva ala bavaresa la Unió Cristianosocial (CSU) i l'FDP- i un altre format per l'SPD, Els Verds i el L'Esquerra, una agrupació que aglutina postcomunistas i dissidents socialdemòcrates.

Aquesta constel·lació fa que a la fi una peculiaritat del sistema electoral alemany -els anomenats mandats addicionals- puguin resultar decisius.

Els mandats addicionals són resultat del sistema electoral mixt que funciona a Alemanya que combina l'elecció de diputats per majoria simple, en circumscripcions unipersonals, amb una altra per vot proporcional amb la presentació de llistes dels partits en els 16 estats federats (Laender).

Seguint el sistema mixt alemany, la meitat dels 598 diputats que haurà de tenir el pròxim Parlament Federal (Bundestag) seran elegits per vot directe en les 299 circumscripcions distribuïdes en tot el territori alemany mentre que l'altra meitat sortirà de les llistes dels partits.

Cada elector té un primer vot, que pot concedir a un dels candidats que aspiren al mandat directe de la seva circumscripció, i un segon vot que ha de donar a la llista d'un dels partits.

El segon vot decideix sobre la composició proporcional del Parlament, pot donar-se el cas -i aquí és quan sorgeixen els mandats addicionals- que el nombre de mandats directes obtinguts per un partit en un estat federat sigui més gran que el nombre d'escons que le corresponen a la llista regional.

En aquest cas, el número total de diputats del Parlament augmenta per donar cabuda als diputats elegits directament que no entrarien al Bundestag per proporcionalitat.

Aquests mandats addicionals distorsionen en més gran o menor grau la composició del Parlament afavorint als grans partits, el Socialdemòcrata (SPD) i la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que solen repartir-se la gran majoria dels mandats directes.

Els col·legis electorals tanquen a les 16:00 GMT.

A més de les eleccions generals, se celebren comicis regionals en els estats federats de Brandenburg i Schleswig Holstein.