BERLÍN | J. CARLOS BARRENA/EFE/DDG
La Unió -la CDU més la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)- de Merkel va aconseguir sumar més d'un 33,9% de vots en les legislatives alemanyes i va cedir un 1,3 de vots respecte al comicis anteriors. Alhora, l'SPD, partit d'història centenària, va patir una caiguda d'11 punts fins a situar-se aproximadament un 23%, per sota, fins i tot, dels sondejos de les últimes setmanes i després de registrar la més gran caiguda percentual soferta mai a Alemanya per un partit entre dues eleccions generals successives. "És un dia amarg i una derrota amarga, no hi ha manera d'embellir això", va dir el candidat de l'SPD i ministre d'Exteriors sortint, Frank-Walter Steinmeier, qui va admetre, sense embuts, la rellevant derrota soferta. Tanamteix, va anunciar una "dura oposició" parlamentària i va fer una crida als joves a tornar al partit la glòria perduda.
El triomfador de la jornada va ser el Partit Liberal (FDP) a les ordres de Guido Westerwelle, que ha pujat gairebé 5 punts fins a situar-se en el 14,6% de vots. Després de tres legislatures en l'oposició, Westerwelle, virtual vicecanceller i probable nou ministre d'Exteriors, va declarar davant els entusiasmats seguidors que el seu partit "està a punt per governar" i assumir aquesta responsabilitat. La Unió i l'FDP recuperen la tradicional aliança de centre-dreta que ja va governar Alemanya durant 16 anys en els anys 80 i 90 del segle passat a les ordres del cristianodemòcrata Helmut Kohl, i anteriorment, amb Konrad Adenauer.
La Unió i els liberals sumaran, al Bundestag, uns 320 escons, segons els càlculs provisionals dels analistes, una sobrada majoria, enfront dels menys de 300 escons que es calcula que sumaran els partits en l'oposició. Les eleccions legislatives han confirmat, a més, la tendència a la baixa de les dues grans formacions històriques alemanyes, la Unió i l'SPD, que, fins a la reunificació, sumaven prop del 80% dels vots. En aquestes eleccions, superen escassament un 55%. De la pèrdua de vots, sobretot dels socialdemòcrates, se n'ha beneficiat el partit de l'Esquerra, que aplega una ala dissident del SPD i els postcomunistes de la RDA, en aconseguir més d'un 12% de vots (el millor resultat de la seva curta història). També han guanyat percentatges els Verds, amb poc més del 10% de vots, si bé ni uns ni altres han aconseguit el seu objectiu d'impedir una coalició de centredreta. Fins i tot, el debutant Partit Pirata va obtenir un meritori 2,1% de vots, insuficient per obtenir escons -el mínim és el 5%-. No obstant, és el partit més gran entre els extraparlamentaris. L'Institut d'Anàlisis Electorals va assenyalar després de conèixer-se els primers resultats que els tres partits menors -els liberals, L'Esquerra i els Verds- són, ara, més forts que mai en la història de República Federal d'Alemanya (RFA) i que s'han beneficiat d'una bona imatge davant els ciutadans.
Personalitat i treball
L'Institut d'Anàlisis també va ?subratllar que el triomf de la Unió es basa fonamentalment en la figura de la cancellera Angela Merkel, la personalitat i treball de la qual en els últims quatre anys ha estat valorats positivament pels alemanys. D'aquesta manera, ha compensat la pèrdua de confiança de l'elector en el seu propi partit.