BRUSSEL·LES | OTR PRESS/DDG
Sembla que la sanitat espanyola està cada vegada pitjor valorada. De fet, el Sistema Nacional de Salut (SNS) baixa tres posicions i se situa al número 21 a la llista dels millors sistemes de salut europeus de 2009, presentada ahir a Brussel·les. Alguns aspectes negatius que deixen Espanya en aquesta posició són els relacionats amb els drets del pacient o la qualitat dels serveis sanitaris en línia, categories considerades fàcils de millorar.
En l'índex elaborat a l'Euro Health Consumer Index (EHCI) d'aquest any, Espanya surt perdent i es despenja del grup dels 20 primers sistemes de salut del continent europeu. I és que només aconsegueix 630 punts dels 1.000 possibles. D'aquesta forma, l'estudi situa Espanya per darrere de països com Hongria i amb una puntuació similar a la de molts països de l'est d'Europa.
Entre altres aspectes, el SNS puntua baix fins i tot en algunes categories considerades fàcils de millorar, com drets del pacient, informació o e-health -la qualitat dels serveis sanitaris en línia-. "A Espanya, el sistema de salut es deteriora any rere any, rendint molt per sota del que es podria esperar", va assegurar el doctor Arne Bjornberg, director de l'estudi. "El sistema de salut públic a Espanya sembla incapaç de desenvolupar una estratègia per millorar l'accés i la qualitat dels serveis que ofereix", va afegir.
Creixement del sector privat
Segons l'especialista, aquestes incapacitats del sistema sanitari espanyol "expliquen el gran desenvolupament que ha patit el sector privat en els últims anys". Per això, proposa que, de manera urgent, es realitzin canvis dràstics que provoquin una major eficiència i una major qualitat del SNS.
En el lloc més alt d'aquesta llista es troba, per segon any consecutiu, Holanda, amb un total de 875 punts. A continuació se situen Dinamarca i Islàndia, amb 819 i 811 punts respectivament. Per aconseguir ocupar els primers llocs, aquests països han desenvolupat durant els últims anys eines perquè els pacients tinguin informació suficient i puguin prendre les seves pròpies decisions. D'aquesta forma, han provocat una gran pressió perquè el sistema millori.
Per contra, al final d'aquesta llista hi ha països com Croàcia, en els quals en els sistemes de salut predominen la jerarquia i la falta de transparència. Segons aquest document, les diferències observades contradiuen alguns dels principis bàsics de la Unió Europea: el d'igualtat i el de solidaritat. Per arribar a totes aquestes conclusions, l'EHCI compara un total de 33 sistemes nacionals de salut a través de 38 indicadors.