Zelaya demana ajuda a l´ONU per telèfon

EFE El deposat president d'Hondures, Manuel Zelaya, es va dirigir ahir a l'Assemblea General de l'ONU, mitjançant una connexió per telèfon mòbil a través del seu canceller, Patrícia Rodas, per a sol·licitar l'ajuda i la intermediació de l'organisme internacional.

"Sol·licito a Nacions Unides el seu suport per a revertir aquest Cop d'estat i que la democràcia sigui un bé per a totes les nacions del món", va dir Zelaya, mentre la canceller posava el telèfon mòbil en el micròfon del podi d'oradors de l'Assemblea.

Zelaya, des del seu refugi en l'ambaixada de Brasil a Tegucigalpa, va denunciar via telefònica que en el seu país "a més d'un Cop d'estat, s'està instal·lant una dictadura feixista".

"En Hondures no hi ha guerra civil ni forces armades que es confrontin, no hi ha grups subversius", va dir Patrícia Rodas durant la seva intervenció en l'Assemblea. Poc abans havia afirmat que "la vida del president Zelaya està en perill, com ho està la de tots els hondurenys".

Rodas també va demanar a l'ONU que interposi la "força de la seva autoritat" per a acabar amb la situació perquè, va subratllar, Hondures "vol ser una república sobirana, lliure i independent amb una democràcia sòlida i duradora que contribueixi a acabar amb les desigualtats".

Així mateix va sol·licitar al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, que "nomeni una missió diplomàtica especial i urgent" que "viatgi en el més curt temps possible i faci una visita de treball a Hondures, per a avaluar la situació" i elabori un informe referent a això.

No entraran "per força"

Per la seva banda, el president de l'Assemblea General de l'ONU, Ali Treki, va demanar avui a les parts en conflicte a Hondures que intensifiquin els seus esforços perquè trobin un terreny comú per mitjà del diàleg pacífic, sumant-se d'aquesta manera a la petició del secretari general, Ban Ki-moon.

Treki va recordar que l'Assemblea va aprovar una resolució perquè els països de l'ONU "no reconeguin a cap altre govern que el del president constitucionalment triat, José Manuel Zelaya Rosales".

L'ex diplomàtic libi va apel·lar al "restabliment de l'ordre constitucional a Hondures i del president Zelaya al poder", a més va demanar al Govern 'de facto' de Roberto Micheletti que respecti la inviolabilitat de l'ambaixada de Brasil a Tegucigalpa, segons el dret internacional i les Convencions de Viena.

Micheletti, per la seva banda, va cedir aquest dilluns a la petició del Congrés Nacional i va obrir la porta a la derogació per a aquesta mateixa setmana del decret que suspèn les garanties constitucionals durant un termini d'almenys 45 dies, segons va anunciar el propi mandatari 'de facto' en una roda de premsa.

Micheletti, després de reunir-se amb una comissió parlamentària, va explicar que ha pres aquesta decisió perquè hagi "pau i tranquil·litat", i perquè els candidats i els ciutadans puguin participar en les eleccions fixades el pròxim 29 de novembre. No obstant això, va aclarir que abans de prendre qualsevol decisió definitiva consultarà a la Cort Suprema de Justícia.

Per altra banda, Micheletti es va dirigir al Govern brasiler, que permet que el mandatari deposat d'Hondures, Manuel Zelaya, es refugiï en la seva Ambaixada. Li va aclarir que ni la Policia ni l'Exèrcit van a introduir-se "per força" en la legació diplomàtica a Tegucigalpa.