Europa està pendent avui del veredicte irlandès sobre el Tractat de Lisboa

MADRID | OTR PRESS/DDG
Els irlandesos tornen avui a les urnes per pronunciar-se per segona vegada sobre el Tractat de Lisboa després d'haver-lo rebutjat el juny de 2008 i obert amb aquesta decisió una seriosa crisi en la nova arquitectura institucional europea.
El Tractat de Lisboa va ser el compromís assolit amb prou feines pels 27 després del fracàs de la malaguanyada Constitució Europea a la qual francesos i holandesos van dir que no a les urnes en 2005, per la qual cosa la Unió Europea s'enfronta ara a un seriós repte. Si els irlandesos repeteixen el "no" el Tractat no podria entrar en vigor i es paralitzaria tot el procés d'integració europea.
En els 18 mesos transcorreguts des de la primera consulta, Dublín ha arrencat als seus socis comunitaris el compromís que res en el Tractat modificarà les prerrogatives irlandeses sobre l'avortament, la seva neutralitat militar i la seva política fiscal, aspectes que llavors van aplanar el camí als contraris a Lisboa. A més, Irlanda conservarà la seva cadira en la nova Comissió Europea.
Tot això ha facilitat al Govern del primer ministre, Brian Cowen, la campanya del "sí". La crisi econòmica i financera internacional, que ha copejat al país amb especial cruesa i l'ha portat a viure el pitjor recessió des de la independència, ha estat igualment un bon aliat dels partidaris del Tractat.
Amb un atur del 12,5% que pràcticament s'ha triplicat en dos anys, un dèficit públic de l'11% del PIB, inexistent el 2007, i una contracció econòmica que es preveu del 8% en 2009, els irlandesos han vist a la UE el bot salvavides que no veien abans de la crisi.
Per això, els últims sondejos donaven al "sí" un percentatge del 55% enfront d'un 27% de nos i un 18% d'indecisos. En tot cas, Cowen ja ha descartat una tercera consulta si el Tractat torna a ser derrotat. "No hi haurà un Lisboa III. Això és clar", va assegurar el primer ministre irlandès en ser preguntat si hi ha un "pla B" en cas d'un segon "no"
"En un moment en el qual ens enfrontem a un gran repte econòmic, el que necessitem és l'estabilitat i seguretat en la direcció que està prenent Europa", va dir després d'insistir que cada vegada que Irlanda ha votat a favor d'un tractat de la UE el país "resulta beneficiat".
Aquesta vegada els principals partits polítics, sindicats, empresaris i una àmplia xarxa d'agents socials s'han unit a les files del "sí" i han portat a terme una campanya més coherent i intensa que els detractors del Tractat, segons coincideixen a assenyalar els analistes.
Mentrestant, el camp del "no" ha congregat una barreja heterogènia que ha unit a l'extrema dreta amb l'extrema esquerra, els ultracatòlics i els marxistes i que ha tirat d'arguments com el servei militar obligatori, l'avortament o l'eutanàsia sense aconseguir un clar missatge i sense la força que van tenir en l'anterior consulta.