Els irlandesos decideixen sobre el Tractat de Lisboa

ACN/DDG Tres milions d'irlandesos decideixen aquest divendres el futur dels 500 milions d'europeus: la població d'Irlanda no representa ni l'1% de Unió Europea, però és l'única que té l'oportunitat de votar en referèndum el Tractat de Lisboa. El 12 de juny del 2008 els irlandesos ja van dir 'no', però els 27 els tornen a preguntar després d'haver-los donat garanties jurídiques que aquest pla B de la fallida Constitució Europea respectarà la seva autonomia fiscal, neutralitat militar i prohibició de l'avortament. Els col·legis electorals en les 43 circumscripcions han obert a les set del matí i tancaran a les deu de la nit, però el recompte de vots no es farà fins a aquest dissabte.

Irlanda ha passat de ser el soci més pobre de la Unió Europea al més ric, amb només Luxemburg per davant. Des que es va adherir al club el 1973, els seus pagesos han rebut 40.500 milions d'euros en ajudes comunitàries, la meitat que l'estat espanyol però amb només el 10% de la seva població. Així que si els irlandesos van tombar el Tractat de Lisboa en el referèndum de l'any passat no va ser per euroescepticisme sinó per por i ignorància. I sobretot per castigar l'establishment polític i el govern de Brian Cowen, que era i continua sent un cadàver polític per la recessió salvatge que ofega l'illa.

En cas de dubte en un plebiscit, els irlandesos sempre trien la butlleta del 'no'. I com que l'any passat ni tan sols el premier Cowen no s'havia llegit l'Eurotractat –i fins i tot ho va reconèixer ell mateix, en plena campanya– van votar en contra. Aquest cop, però, els sondejos preveuen que el 'sí' s'imposi amb entre el 48% i el 68% dels vots i que el 'no' es La Comissió Europea confia que si els irlandesos aproven Lisboa a la segona, la República Txeca no podrà suportar la pressió i l'haurà de ratificar també, tot i el recurs que els senadors euroescèptics han presentat al Tribunal Constitucional per intentar allargar el serial.

Baix impost de societats, neutralitat militar i prohibició de l'avortament

Perdre el seu baixíssim impost de societats, la clau de la prosperitat del tigre celta, és el que més amoïna als irlandesos. Les empreses que s'hi estableixen només paguen el 12%, mentre que les que ho fan a Alemanya, a França o al veí Regne Unit els costa el triple, el 39%, el 34,5% i el 30%. Per això, i tot i tenir poc més de quatre milions d'habitants, a Irlanda hi ha un miler de grans multinacionals i aquesta atracció de la inversió estrangera ha disparat el seu PIB per càpita des del 79% de la mitjana europea el 1973 fins al 119% quan va esclatar aquesta crisi.

La pluja de milions d'euros que durant dècades ha abonat els camps irlandesos ha perdut força i aviat deixarà de caure. No és el canvi climàtic el que provocarà aquesta sequera d'ajudes directes als pagesos, sinó la polèmica modernització de la Política Agrària Comuna, que preveu reinvertir aquests fons europeus en el desenvolupament rural i la lluita contra el canvi climàtic. Això no té res a veure amb el Tractat de Lisboa, però els irlandesos van veure el referèndum de l'any passat com una oportunitat per castigar Brussel·les per aquesta retallada de subvencions agrícoles. Tampoc l'Eurotractat no preveu cap harmonització fiscal que posi fi al baratíssim impost de societats irlandès, però els partidaris del 'no' no van dubtar ni dubten en agitar aquesta fantasma per guanyar vots.

Irlanda també temia perdre pes a la Comissió Europea, ja que el Tractat de Lisboa preveia un executiu comunitari més reduït, per guanyar agilitat, que ja no tindria 27 'ministres': Dublín, com la resta de socis, ja no tindria comissari assegurat i cinc de cada quinze anys es quedaria sense cadira. La UE ha hagut de renunciar i cedir prometent a Irlanda que conservarà el seu comissari. Els caps d'estat i de govern van signar aquest 19 de juny una garantia jurídica que l'Eurotractat respectarà la seva autonomia fiscal, neutralitat militar, drets laborals i prohibició de l'avortament i que no els deixarà sense comissari a Brussel·les.

Catalunya pot guanyar un eurodiputat, Sedó

Del referèndum d'aquest divendres a Irlanda també en depèn que Catalunya tingui un eurodiputat més: Salvador Sedó, d'Unió, podrà ocupar el seu escó a Estrasburg quan entri en vigor l'Eurotractat i també el PP guanya una cadira i el PSOE dues. El Tractat de Lisboa ja és el pla B de la fallida Constitució Europea i si aquest divendres torna a fracassar Brussel·les ja no té cap pla C: ho demostra el fet que l'única alternativa al 'no' de fa un any ha estat tornar a preguntar als irlandesos, confiant que aquest divendres no tornin a 'equivocar-se' de papereta. Si Lisboa torna a naufragar, la UE quedarà paralitzada amb el Tractat de Niça com a única eina de navegació, obsoleta per a un club ampliat a 27. I es quedarà sense la novetat més visible i políticament més important que preveu l'Eurotractat: la creació de la nova figura del president estable, que manarà durant dos anys i mig, renovables, i ja no canviarà cada semestre, com ara. El mercadeig de candidats ja va començar fa mesos.

El Tractat de Lisboa també reforça la figura de l'alt representant per a la Política Exterior, que guanyarà competències i portarà el doble barret de ministre d'Afers Exteriors i, alhora, vicepresident de la Comissió.
Si guanyés el 'no', seguirà sent necessària la unanimitat de tots els socis per prendre decisions. I això és sinònim de bloqueig, d'una UE ingovernable. L'Eurotractat preveu que les decisions es prenguin per doble majoria, així que per aprovar qualsevol política caldrà el suport del 55% dels estats membres que, alhora, representin el 65% de la població. Això exceptuant les decisions en política exterior, pressupostària i fiscal, que seguiran exigint unanimitat. El dret de veto de suprimirà en una quarantena d'àrees, com en les polítiques d'immigració i de cooperació policial i judicial.

La crisi fa obrir els ulls als irlandesos

L'esclat de la bombolla immobiliària i el crack borsari esfondrarà l'economia irlandesa almenys un 7,7% aquest 2009 i encara un 2,9% més l'any que ve. I l'atur superarà el 15% aquest hivern. Irlanda pagarà aquest divendres en forma de 'sí' l'ajuda de 120.000 milions d'euros que el Banc Central Europeu ha hagut d'injectar per salvar els seus bancs d'un naufragi segur. L'ajuda comunitària i la protecció de l'euro ha fet obrir als ulls i canviar d'opinió als irlandesos: 'L'enorme crisi ha estat clau, som un país petit a l'Atlàntic i estem molt contents d'estar sota la protecció del paraigües europeu', defensa la portaveu de la Representació de la Comissió Europea a Irlanda, Ruth Deasy. 'Amb la crisi a la gent li preocupa el seu futur i s'ha adonat que formar part de l'euro i ser a prop dels que prenen les grans decisions econòmiques a Europa és important', assegura Deasy a l'ACN.

'Som molts petits, m'agraden els països europeus i vull treballar amb ells, estic retirada i Lisboa no m'afectarà massa, però voto que sí pels meus néts', explica una jubilada davant del Trinity College de Dublín. 'Ara som lliures arreu d'Europa, puc viatjar on vulgui sense cap passaport especial ni visat, puc pagar amb euros aquí, a Portugal, a Itàlia o a Alemanya i com a estudiant puc passar sis mesos o fins a un any en una universitat estrangera, els 27 som un i això és meravellós', celebra un estudiant, en declaracions a l'ACN. 'Sóc un demòcrata i aquest Tractat ens portarà a una Europa no democràtica, el Parlament Europeu no tindrà cap control sobre la Comissió ni de Consell, que podran fer el que vulguin', critica un detractor en un estand de la campanya pel 'no' a O'Conell Street.

'Els britànics també han de votar, independentment del que decideixin els irlandesos, el Regne Unit no pertany als polítics que si perden la feina a Londres la tindran a Brussel·les, els britànics també han de donar el seu consentiment de si volen que Brussel·les els governi o no', reclama un altre detractor. Precisament, si l'euròfob president txec, Vaclav Klaus, no signa abans que els tories de David Cameron aconsegueixin governar el Regna Unit, el Tractat de Lisboa estarà mort i enterrat, tot i que els irlandesos hagin votat 'sí'. Cameron ha escrit a Klaus demanant-li que aguanti com pugui sense ratificar-lo i li doni temps fins la primavera que ve per convocar un referèndum al Regne Unit que seria letal. Disset senadors euroescèptics txecs han presentat un nou recurs judicial denunciant que Lisboa viola la seva Constitució perquè 'és un gran pas cap a la federació i això vol dir crear un superEstat'.