Les urnes rebran a una majoria a favor del Tractat

EFE En la recta final de la campanya del referèndum sobre el Tractat de Lisboa, els irlandesos es decanten majoritàriament per un text el rebuig del qual en la consulta de 2008 va paralitzar el projecte de reforma d'una Unió Europea (UE) ampliada.

Quan el passat any les enquestes reflectien un lleuger avantatge dels seus detractors, ningú va voler creure que l'electorat d'aquest petit país anés a donar l'esquena en l'últim moment a un document considerat clau per al bon funcionament de les institucions comunitàries.

Entre altres factors, el gran número d'indecisos i la desastrosa campanya del Govern - pel suport donat pels principals partits polítics-, van decantar al final la balança del costat del "no" amb un 53,4 per cent de vots, enfront del 46,6 del "si".

Sense el seu consentiment, la ratificació del Tractat per tots els membres de la UE i, en conseqüència la seva aplicació, ha estat als llimbs a l'espera que aquest divendres poc més de tres milions d'irlandesos amb dret a vot tornin a acudir a les urnes per a pronunciar-se sobre aquest assumpte.

Els últims sondejos prediuen ara una còmoda victòria dels partidaris del text, revisat durant aquest any per les autoritats comunitàries i irlandeses per a incloure certes garanties que tenen la forma d'un "protocol", amb la mateixa força jurídica del document que es pretén ratificar.

Així, Irlanda reforça la seva posició respecte a la neutralitat de la illa, el seu avantatjós règim fiscal, la prohibició de l'avortament, la protecció dels drets laborals o el manteniment del seu comissari europeu, qüestions totes aquestes que van propiciar el "no" en l'anterior referèndum.

Amb aquestes concessions, més el temor que infon la profunda crisi econòmica que afecta al país, els irlandesos semblen ara convençuts que la millor manera de capejar el temporal passa per romandre en el cor de la UE.

Els sondejos es decanten pel "si"

Segons aquesta enquesta, el percentatge de suport al Tractat oscil•la entre el 48 i el 68 per cent, mentre que el dels detractors no arriba en cap cas a la majoria absoluta i se situa entre el 17 i 33 per cent.

Per sort per als defensors del "sí", tots els estudis demoscòpics coincideixen que el número d'indecisos és ara menor que en l'anterior consulta popular.

Llavors, gairebé tots els "no saben, no contesten" van emetre un vot negatiu des d'una genuïna posició d'ignorància i confusió, provocada, d'una banda, per la nefasta labor didàctica del Govern durant la campanya i, per un altre costat, per la pròpia naturalesa d'un text de difícil lectura.

Tampoc és senzill convèncer als irlandesos de la importància d'aquest text, ja que resulta complicat, dins del format d'un referèndum, presentar a la ciutadania una sèrie de qüestions com les quals aborda el Tractat, doncs aquestes que es veuen sovint embullades per interessos polítics domèstics.

Amb la lliçó apresa i els "protocols" en la mà, el Govern no ha hagut d'emprar durant aquesta campanya gran part del seu temps i esforços a desmuntar alguns dels arguments enganyosos i erronis dels detractors, com aquells referents a l'avortament, l'eutanàsia o el divorci.

Només el Sinn Fein diu "no"

Per a això, ha contat amb l'ajuda de totes les formacions de l'oposició -excepte el Sinn Fein-, de la patronal, multinacionals, dels principals sindicats i del poderós col•lectiu d'agricultors.

Fins a l'Església Catòlica ha entrat de ple en el debat per a assegurar als seus fidels que no hi ha motius religiosos ni ètics que impedeixin a l'electorat d'aquest país votar a favor de la ratificació del Tractat de Lisboa.

En el bàndol contrari, el Sinn Fein de Gerry Adams continua al capdavant d’una heterogènia coalició de grups antimilitaristes, neoliberals, ultra-catòlics i d'extrema dreta o esquerra.