DUBLÍN | EFE/DDG
La Unió Europea es despertarà avui pendent del resultat del referèndum irlandès sobre la ratificació del Tractat de Lisboa i amb l'esperança que l'electorat de l'illa accepti per fi el text comunitari, tal com prediuen les enquestes. Ahir, el primer ministre irlandès, Brian Cowen, es mostrava optimista respecte a una victòria del "sí".
I és que un altre "no" d'Irlanda, com el registrat en la consulta de juny de 2008, tornaria a paralitzar el procés de reforma de les institucions d'una Unió ampliada dissenyat en el document, fruit d'anys de complicades negociacions entre els Estats membres.
També subministraria munició als altres dos països que encara es resisteixen a acceptar el Tractat, Polònia i la República Txeca, que sostenen que és paper mullat des del rebuig irlandès de l'any passat.
A aquest argument s'han aferrat durant la campanya els detractors irlandesos de la ratificació, en argüir que la decisió sobirana i majoritària sortida de l'anterior plebiscit no ha estat respectada ni per Brussel·les ni pels seus propis governants.
Tampoc creuen que les garanties donades per la UE al Govern de Dublín en forma de protocols, amb la mateixa validesa jurídica que el Tractat, eliminin la possibilitat que Irlanda perdi la seva independència fiscal, la seva neutralitat o la seva sobirania sobre afers socials com la llei de l'avortament.
Per a Espanya, un altre revés a l'illa, on poc més de tres milions de votants tenen dret a decidir sobre un assumpte que afecta gairebé 500 milions d'europeus, significaria un canvi de plans amb vista al començament, el pròxim 1 de gener, del seu torn al capdavant de la presidència de la UE.
L'abstenció, segons els experts, és el principal enemic dels partidaris del text comunitari, que en les enquestes han superat amb comoditat els detractors durant tota la campanya.
Tradicionalment, els grups contraris a la ratificació, una heterogènia coalició d'esquerrans, neoliberals, pacifistes o ultracatòlics, aprofiten la intensa militància de les seves bases per mobilitzar-les amb més facilitat que els partidaris del Tractat.
Els centres electorals, que van obrir un total de quinze hores per tractar així d'obtenir el vot dels més endarrerits o dels treballadors que tornen als seus domicilis.
Un cop tancades les urnes, van ser traslladades al centre de recompte de Dublín, on aquest matí s'iniciarà el còmput.