LEIRE PAJÍN
Fa un any el món quedava commocionat pels esdeveniments econòmics. Lehman Brothers presentava la major fallida de la història i el 14 de setembre no només va canviar el sistema bancari dels Estats Units sinó, segurament, la forma d'entendre els mercats i els sistemes de finançament de tothom.
El "monstre" de les hipoteques subprime, que va contribuir a crear la crisi que avui patim, va ser una sacsejada per a tots els països. Com peces de dòmino, els efectes se succeïen d'una forma ràpida i imprevisible. Ningú, llavors, podia saber on estaria la fi d'aquesta cadena ni quins efectes acabaria produint.
En aquest temps, Espanya ha patit, com la resta de països, les conseqüències econòmiques i financeres i ho ha fet amb més virulència, si és possible, en determinades facetes que avui constitueixen la màxima prioritat d'actuació del Govern. Tres milions set-centes mil persones desocupades són tres milions set-centes mil prioritats a atendre.
És evident que la situació ha generat desconfiança. La crisi ha afermat la incertesa entre els ciutadans. Una incertesa, a vegades pessimista, justificada lògicament entre els qui han perdut l'ocupació, entre els qui no veuen la forma de fer front al pagament de la seva hipoteca, entre els qui no veuen opcions viables per continuar amb els seus negocis.
Els polítics no som aliens a aquesta ?realitat. Des del PSOE hem seguit treballant i ho hem fet com sempre, al costat de la gent i amb un profund compromís cap als qui es troben en pitjors condicions, els més vulnerables davant les dificultats, els primers que necessiten suport en situacions de canvi.
El Govern ha tingut sempre una resposta de solidaritat cap als que pitjor ho estan passant. Durant cinc anys, els Pressupostos Generals de l'Estat han dedicat més de la meitat de la despesa a la política social i també està previst fer-ho en els Pressupostos que acaben de ser presentats. Uns Pressupostos austers, solidaris i responsables.
Sí, responsables. Responsables perquè neixen d'un diagnòstic precís i per això són uns pressupostos austers i de contenció de la despesa en aquelles partides que no són ni productives ni socials.
Responsables, perquè no deixen abandonats els qui es troben en pitjors condicions. Perquè malgrat la conjuntura, el pressupost en dependència segueix creixent per damunt del 30% o la nova ajuda de 420 euros per a aquells/es que han deixat de cobrar la desocupació i estan en dificultats serioses.
Responsables, perquè es mantenen en el sender de la modernitat i progrés que es va iniciar el 2004 i per a aquest fi es proposa el Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat, dotat amb 5.000 milions d'euros.
A més, cal tenir en compte que al costat d'aquests pressupostos hem portat a terme un moderat ajustament fiscal que permetrà reduir el dèficit amb vista a l'any 2012 i assegurar la cobertura social que reben avui estudiants, pensionistes, dependents o desocupats.
La conjuntura exigeix un esforç de solidaritat dels qui tenen feina amb aquells que l'han perduda i dels qui tenen més recursos amb aquells més desfavorits. I en aquest sentit, el Govern ha decidit apujar les rendes de capital (seran les rendes més altes les que més aportin) i l'IVA general (sense que això repercuteixi en articles de primera necessitat), en sintonia amb la resta de països europeus. Un menú del dia de 10 euros costarà 10 cèntims més i una televisió de 500 euros costarà 10 euros més. Però a més, ha abaixat els impostos a les pimes que mantinguin o creen ocupació i ha eliminat la mesura dels 400 euros ja que els preus i l'euríbor no estan al nivell de fa un any.
En els pròxims mesos tenim reptes importants. L'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat 2010 és, sens dubte, un d'ells, i al costat d'ell, l'aprovació de la Llei d'Economia Sostenible. Tots dos reptes marcaran el full de ruta de les nostres actuacions els anys vinents. Perquè sabem on volem anar i com aconseguir-ho.
La nova Llei d'Economia Sostenible seguirà fent possible un nou model de creixement basat en la innovació, la formació i el coneixement. Amb ella, també fomentarem l'eficiència i l'estalvi energètic, impulsarem les energies renovables, i per descomptat, seguirem enfortint l'Estat del Benestar.
L'Espanya que volem tenir en els pròxims deu anys és la que avui definim en paper però que aviat començarem a construir, si es pot, amb l'esforç i compromís de tots. No és el moment de predicar catastrofisme, de seguir crispant la societat, d'obstinar-se en la crítica. És el moment de treballar i treballar junts.
La prepotència, l'orgull, la supèrbia, no ens fa millors davant els ulls de ningú. Per descomptat, no ajuden a sortir de la crisi i tampoc a construir el futur que volem. Els qui insisteixen en aquesta lògica estan robant als ciutadans les possibilitats de debatre sobre el futur que volem.
Necessitem introduir el temps futur en la política, és l'única manera de fer reflexiu el present i és més, diria fins i tot, que de fer-lo productiu. Indagar en el futur per marcar direccions d'acció política. Aquesta és la nostra forma de governar la incertesa: donar respostes, proposar solucions, marcar objectius, establir reptes, i sobretot, pensar què volem fer del nostre futur. És hora de deixar de preguntar-nos què està passant i de respondre què podem fer.
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
