TEGUCIGALPA | EFE/DDG
El president de facto d'Hondures, Roberto Micheletti, va reconèixer ahir que Manuel Zelaya, deposat en el cop d'Estat de juny, podria tornar al poder. Això sí, si vol ocupar de nou la Presidència haurà de ser després de les eleccions previstes per al 29 de novembre, ja que l'actual Constitució del país centreamericà impedeix que un candidat opti a un segon mandat. "Si hi ha uns comicis transparents i si s'elegeix un nou cap d'Estat, es pot llavors parlar de qualsevol escenari i de qualsevol solució", va assegurar Micheletti.
"Creiem que la pàtria és la primera raó per seure a dialogar i la tornada al poder de Zelaya és una aspiració que caldria entendre des d'un punt de vista més ampli, des d'un punt de vista legal", va afirmar Micheletti, al·ludint al referèndum que el deposat president va intentar convocar el dia de la seva expulsió del país, quan l'Exèrcit el va detenir a casa seva durant la nit. En aquest sentit, el president de facto d'Hondures va admetre que l'expulsió de Zelaya del país va ser un error.
Micheletti va admetre que la tornada al Govern de Zelaya és possible, però té clar que la pilota queda en la teulada de la Justícia. "És una decisió que ha de prendre el Tribunal Suprem", va assegurar el mandatari colpista, destacant l'acusació d'"alta traïció" que existeix contra l'excap d'Estat, el mandat del qual havia d'expirar el gener del 2010.
Paral·lelament, el president de facto d'Hondures va derogar en Consell de Ministres el decret que restringia les garanties constitucionals i que estava en vigor des de fa nou dies. Micheletti va destacar que "el decret queda derogat completament".
El decret va ser qüestionat per diversos sectors d'Hondures, entre els quals els sis candidats a la presidència que participen en el procés de les eleccions generals previstes per al 29 de novembre, perquè no podien continuar amb la seva campanya electoral.
Per part seva, Zelaya va afirmar que l'Ambaixada del Brasil, on es troba des del 21 de setembre, ofereix seguretat per a la signatura d'un acord que posi fi a la crisi política del seu país. La seu diplomàtica brasilera a Tegucigalpa "proporciona el marc de seguretat nacional i internacional per a la subscripció d'aquest acord per les dues parts", destacava un comunicat emès en la jornada en què es complien 100 dies de la seva sortida del poder.
Possible préstec
Finalment, el Govern del president deposat d'Hondures va assegurar que negocia un préstec de 150 milions de dòlars amb el Banc Mundial (BM) per a quan aquest torni al poder, però l'entitat ho va negar. La ministra d'Hisenda, Rebeca Santos, i el governador del banc central, Edwin Araque, van anunciar les converses sobre el presumpte crèdit en una roda de premsa Istanbul, però un portaveu del Banc Mundial va assegurar que "no hi ha cap tipus de negociació".