Evo Morales, més prop de la reelecció a Bolívia

Bolívia va iniciar la campanya electoral per als comicis generals del 6 de desembre amb el president Evo Morales com clar favorit en les enquestes, i a molta distància dels seus rivals, per a aconseguir la seva primera reelecció.

L'últim dels sondejos electorals, difós avui, atorga a l'esquerrà Morales una intenció de vot del 47 per cent, uns 30 punts per davant del seu més immediat rival, l´ex prefecte opositor de Cochabamba Manfred Reyes Vila.

De confirmar-se aquesta xifra el 6 de desembre, el governant indígena obtindria la victòria electoral en primera volta, encara que sense majoria absoluta. No obstant això, altres sondejos anteriors amplien el respatller de Morals a un 54 per cent.

De fet, les "apostes" que es creuen a Bolívia no es refereixen tant a quin candidat guanyarà sinó quin serà el percentatge de suport que aconseguirà Morales i si el seu Moviment al Socialisme (MAS) assolirà el control de la futura Assemblea Plurinacional (actual Congrés Nacional), integrada per la Càmera de Diputats i el Senat.

La impressió que dóna el propi president és que no solament vol guanyar sinó arrasar: no oculta el seu desig d'assolir una majoria de dos terços en l'Assemblea per a impulsar les nombroses lleis que requerirà la implantació de la nova Constitució de Bolívia.

No obstant això, el president també ha garantit que no planeja usar aquesta majoria qualificada, si l'aconsegueix, per a reformar la Constitució i poder optar dintre de cinc anys a altra eventual reelecció.

Amb l'inici avui de "la propaganda electoral per a partits polítics, agrupacions ciutadanes i pobles indígenes", fixat en el calendari de la Cort Nacional Electoral (CNE), s'obre formalment la carrera cap al 6 de desembre, en la qual participen vuit candidatures.

El principal rival de Morales, segons els sondejos, és l´ex governador Manfred Reyes Vila, que es presenta sota les sigles Pla Progrés per a Bolívia (PPB) i acompanyat com candidat a la vicepresidència pel també ex prefecte Leopoldo Fernández, a la presó des de fa més d'un any i a l'espera de judici per la matança ocorreguda en la regió de Pando en 2008.

Manfred Reyes va obrir avui la seva campanya acudint a una missa en la ciutat central de Cochabamba, mentre els seus seguidors, entre ells la dona de Leopoldo Fernández, van fer el propi en La Paz.

Un altre dels candidats opositors, l'empresari Samuel Doria Medina, va celebrar un acte en la ciutat de Santa Cruz (aquest), on va destacar la importància d'aquest departament per al procés electoral, ja que "el que passi el 6 de desembre en Santa Cruz serà determinant en tot el país", va dir.

"El 9 d'octubre nosaltres arrenquem la nostra campanya en tot el país i, sense cap dubte, per a nosaltres Santa Cruz es converteix en la nova plaça i el bastió que té el MAS", va dir a Efa el diputat Jorge Silva, portaveu de la campanya oficialista.

El president Morales va revelar recentment a corresponsals estrangers que els seus assessors de campanya li aconsellen centrar esforços en les regions opositores de Santa Cruz i Beni, així com en les principals ciutats del país, on el mandatari conta amb menys suport que en les àrees rurals.

La resta de les candidatures a Bolívia són l'Aliança Social (AS) de René Joaquino, l'esquerrà alcalde de Potosí; "Gent", amb l´ex oficialista Román Loayza com candidat; "Pols", liderada pel camperol Allunyo Véliz; Moviment d'Unitat Social Patriòtica (MUSPA) encapçalada per Ana María Flores i Bolívia Social Demòcrata (BSD) de l´ex fiscal Remi Choquehuanca.

Els sondejos atorguen a Doria Medina al voltant d'un vuit per cent, a René Joaquino un respatller del tres per cent, mentre que el suport a la resta de candidatures no arribaria a l'un per cent.

Joaquino, que també va obrir campanya amb una missa però en La Paz, va explicar a Efe que concorre a la cita electoral amb un missatge de "reconciliació" i de "unitat" del país per a lluitar contra la pobresa i l'atur, que al seu judici són els veritables enemics.
Els bolivians triaran el pròxim 6 de desembre al president i al vicepresident del país i als membres de la futura Assemblea Plurinacional, formada per 130 diputats i 36 senadors.