La infinita ambició de Ricardo Costa

RAMON FERRANDO GIRONA el secretari general del PP a la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, és o ha estat fins ara un dels polítics més pròxims al president de la Generalitat, Francisco Camps, de qui es va convertir en la seva mà dreta tant en el partit com en les Corts valencianes, on exerceix de portaveu del grup popular. Amb 37 anys, la seva meteòrica carrera política està avui a la vora del precipici. Costa sempre ha entès la política com un trampolí personal. És fill de Juan Costa Galindo, que va exercir d'assessor fiscal del president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i es va guanyar "amb el PP el lloc de delegat territorial d'Hisenda a Castelló fins a 2004". La seva mare, Maria Dolors Climent, milita en el partit des dels temps d'AP.
Va ser regidor a Castelló. Les relacions de la seva família amb Fabra van ser clau perquè el seu germà Juan fes carrera a Madrid i accedís a les Corts valencianes l'any 1995. Va "trair" el seu germà Juan -exministre de Ciència i Tecnologia- interrompent la seva alternativa a Mariano Rajoy al congrés estatal de 2008. Costa ha fet de la lleialtat al seu superior la seva única guia d'acció, malgrat qui pesi per sota d'aquest.
Es va registrar com a autònom a les Corts malgrat l'acumulació de càrrecs, per no renunciar a seguir augmentant els seus ingressos a través de la consultora Cas Legis, especialitzada en assessorament tributari. Ha estat president provincial de Noves Generacions, secretari de Política Econòmica i vicesecretari general del partit a la Comunitat Valenciana, fins que el juny de 2007 va ser proposat per Camps com a secretari general del PPCV, en substitució d'Adela Pedrosa. A la cambra autonòmica ha exercit com a portaveu adjunt del grup popular i delegat d'Economia, fins que el mes de març del 2008 va ser nomenat portaveu parlamentari del PP en substitució d'Esteban Gonzàlez Pons, elegit diputat a Corts Generals per València. És un home de partit en el sentit estricte: Disciplinat, treballador per al lluïment d'altres i sempre disposat a donar la cara en els moments crítics.
Va presentar a les Corts una declaració patrimonial en la qual
sostenia que els seus comptes tenien un saldo negatiu de 1.500 euros. No obstant això, el 2 de maig passat, mentre circulava cap a Castelló, el cotxe en el qual viatjava va sortir de la calçada i va quedar sinistre total. Un cop finalitzades les investigacions oportunes va resultar que el cotxe amb què viatjava Costa era un Infiniti FX 50 valorat en 77.000 euros. El mateix cotxe que estava provant quan un fotògraf el va sorprendre en el concessionari de Nissan uns mesos abans. La compra apareix en el sumari del cas Gürtel.
Pablo Crespo: "Vau parlar del cotxe o no?".
Álvaro Pérez: "Sí, això és un ?periodista del Levante-EMV que el va seguir".
Pablo Crespo: "Doncs, fixa't, quin perill, oi?".
Álvaro Pérez: "Sí, és un perill".
En un altre passatge del sumari:
Pablo Crespo: "Sort, tio, que no vam ser nosaltres els que ho vam gestionar, si no tindríem un embolic amb això".
Álvaro Pérez: "Ja ho veus. Res, dissabte t'ho ensenyaré. M'ha preguntat, i Pablo? Li dic: Pablo s'ha passat perquè és un malparit. Quan vegi el meu al·lucinarà".
En l'acte pel qual el jutge Baltasar Garzón donava trasllat al Tribunal Superior de Justícia autonòmic del cas Gürtel ja s'advertia que Álvaro Pérez exercia de mediador davant alts càrrecs de la Comunitat Valenciana per fer gestions personals, i citava com a exemple la compra de cotxes.
Ricardo Costa aportava proves que el cotxe el va comprar amb els seu diners. Però no aclaria per què els membres de la trama en gestionaven" la compra.
Costa va ser vist al circuit de la Comunitat Valenciana conduint una motocicleta valorada en més de 20.000 euros. Curiosament el mateix tipus que portava Álvaro Pérez.
Com Francisco Camps, Campos, Betoret, etc., Costa es va escapar de ser jutjat per suborn. Del que no s'ha escapat és de convertir-se en cap de turc en conèixer-se l'informe policial que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no va voler prendre en consideració abans d'arxivar l'assumpte dels vestits i aixecar-se el secret del sumari del cas.