El castellet de Gabriel Cañellas

MATÍAS VALLÉS/DIARIO DE MALLORCA La Fundació Illes Balears segueix proporcionant maldecaps a Gabriel Cañellas, dotze anys després de portar-lo a judici per uns "donatius" rebuts del Túnel de Sóller i que eren suborns camuflats. Si Jaume Matas ha adquirit notorietat pel palauet on va gastar una fortuna, el primer i més longeu llogater del Consolat va recórrer a la carcassa fundacional com un castellet per sostenir una estructura paral·lela al seu Govern. El castell d'Andratx conferia vigor emmurallat a la institució, que va rebre 1.100 milions de pessetes de la primera meitat dels noranta, 40 milions en concepte de subvencions oficials que substancien la querella en curs. Aquesta quantitat la va convertir a l'entitat més important del seu tipus, entre les domiciliades en la comunitat. Paraula de Cañellas: "En la Fundació estan tots els constructors, tots els hotelers, totes les empreses. És difícil que cap d'aquestes entitats tingués relacions amb el Govern en set anys". En la síntesi que acabaria per definir el cañellisme, "a Mallorca, tots ens coneixem".

Perquè ningú dubtés sobre l'harmònica confusió del públic i el privat, Cañellas va endossar a la seva fundació la denominació del Govern que presidia, Illes Balears en els dos casos. L'ens fundacional tenia naturalesa privada –encara que aquesta dada es dissimulava–, mentre que l'administració de la comunitat era pública –un tret que també passava desapercebut–. El fundador del PP balear encapçalava les dues institucions, amb el detall que feia vitalícia la presidència de la Fundació Illes Balears, i que en algun moment va amenaçar amb estendre's a l'eternitat del cañellisme en el Consolat.

La Fundació Illes Balears –equivalent a una Fundació Espanya, privada i liderada pel president del Govern– havia de ser el retir daurat de Cañellas. "Em dóna gustirrinín", en la parla impagable de l'avui advocat en exercici. Els prohoms mallorquins van acudir en tropel. El polític conservador els persuadia amb un argument infal·lible. "Jo els deia que fessin un examen sobre ´el negoci que Balears us ha proporcionat, i quant li heu tornat". La inapel·lable retribució social devia encaminar-se a través d'una institució privada del president del Govern.

Els inspectors d'Hisenda que intentaven desentranyar el muntatge, a l'efectuar el peritatge de la comptabilitat de la Fundació Illes Balears per instrucció del Tribunal Superior, van quedar sorpresos davant la identitat dels donants. "És el Gotha. No ets ningú a Mallorca si no figures a la llista d'aportacions". La febre altruista es va reflectir a l'entitat financera que va signar dues vegades. Ho va fer en primer lloc el seu director general. El president de l'entitat no va voler ser titllat de tebior –el crim més abjecte en el cañellisme– pel que va redactar un segon document amb la seva firma.

Les fidelitats fundacionals es van relaxar una vegada que Aznar es va desprendre de Cañellas d'un «papirotazo», després que s'acusés a l'ex president de rebre suborns a través de la Fundació Illes Balears. Les aportacions es van desinflar, però el bipresident no va perdre la sang freda, a l'explicar la insolidària desafecció cap a la seva institució personal. "El que passa és que les grans empreses ja s'han acabat, i només queden les petites".

Per segona vegada, Cañellas arriba als tribunals per comportaments relatius a la Fundació Illes Balears. El castellet d'Andratx li associava una envergadura històrica, i va ser l'entorn ideal per a la posada de llarg de la institució. En el Túnel de Sóller, l'ex president es va refugiar en la figura del "donatiu anònim" –estrany en una companyia que va fer fallida–, malgrat que el promotor de l'obra pública era soci seu en l'empresa Salinera. També le va costar explicar que el seu conseller José Antonio Berastain atomitzés el suborn i tingués firma en el compte corrent de la Fundació, malgrat no formar part del seu organigrama.

Cañellas ha sobreviscut balderament sense refugiar-se en el seu Fundació. Aviat va imprimir targetes de consulting, i el seu accés als ajuntaments ha facilitat la seva participació en alguns dels desenvolupaments urbanístics més importants de Balears. Tant a Sóller com a Calvià, va esquivar el retret penal in extremis. Els dos casos van ser instruïts pel Tribunal Superior, l'únic estrada judicial de Balears que mai ha condemnat a un polític del PP. Els jutjats d'Instrucció són més desagradables.