MADRID | EFE/DDG
En ple debat polític i social sobre un eventual pacte educatiu, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, va plantejar ahir que s'esbossi la possibilitat d'"un ensenyament obligatori fins als 18 anys", fet que va relacionar amb la rigidesa excessiva del sistema educatiu i, més concretament, amb el batxillerat.
El PP està disposat que es parli de l'ampliació de l'educació obligatòria, però no ho considera urgent ni prioritari ara i demana prudència per tractar-ho.
Tant el principal partit de l'oposició com alguns sectors educatius defensen un batxillerat de tres anys (ara té dos cursos i es pot estudiar en quatre anys), encara que no creuen que aquesta etapa hagi de ser necessàriament obligatòria, i adverteixen del risc de forçar a més anys d'escola els qui no volen seguir.
La Llei Orgànica d'Educació (LOE) indica que l'ensenyament bàsica va dels 6 als 16 anys, edat aquesta última que correspon teòricament al quart i últim curs de la secundària obligatòria (ESO).
Afegeix que els alumnes que no es graduïn en ESO als 16 anys tenen dret a seguir en règim ordinari cursant l'ensenyament bàsic fins als 18. El títol de graduat en ESO permet accedir al batxillerat, a l'FP de grau mitjà, als cicles de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny i esportives "i al món laboral".
Així, l'obligatorietat fins als 18 anys suposaria reformar la LOE i implicaria també apujar l'edat mínima d'accés al mercat de treball, que ara és de 16 anys.
En aquests moments, aproximadament un de cada quatre alumnes no aconsegueix graduar-se en ESO als 16 anys i entorn del 30 per cent dels joves d'entre 18 i 24 anys no han completat la secundària postobligatòria ni segueixen cap educació o formació.
Gabilondo va posar l'exemple d'altres països, com Portugal, si bé va matisar que una eventual ampliació de la durada dels estudis obligatoris a Espanya no passaria immediatament.
