PRAGA/MADRID | OTR PRESS/EFE/DDG
La firma que l'euroescèptic president txec Vaclav Klaus va estampar a primera hora de la tarda d'ahir en el Tractat de Lisboa permet acabar amb el llarg i accidentat procés de ratificació d'un text aprovat el 13 de desembre de 2007 a la capital portuguesa pels 27 líders de la Unió Europea. Per arribar fins aquí, els caps d'Estat i de Govern de la UE es van veure obligats a concedir a Klaus les garanties que demanava per signar Lisboa, i en la cimera celebrada la setmana passada a Brussel·les van acordar que la República Txeca se sumi al Regne Unit i Polònia perquè no s'apliqui al país la Carta de Drets Fonamentals que es troba en el Tractat.
Després, totes les mirades estaven posades en el veredicte del Tribunal Constitucional txec, que ahir al matí deixava lliure el camí a Klaus en desestimar el recurs interposat el mes de setembre passat per 17 senadors txecs i considerar compatible amb la Carta Magna txeca el tractat europeu.
Una vegada que la República Txeca dipositi a Roma l'instrument de ratificació, entrarà per tant en vigor el Tractat que dissenya la nova arquitectura institucional de la UE, l'1 de desembre vinent, segons va anunciar la presidència sueca.
L'anomenat també Tractat de Reforma va ser redactat després del fracàs de la malaguanyada Constitució Europea, que va començar a forjar-se el 2002 sota presidència espanyola de la UE i va ser rebutjada en referèndum per francesos i holandesos a la primavera de 2005, fet que va obrir una seriosa crisi institucional.
El que succeirà al Tractat de Niça va començar el seu procés de ratificació el 17 de desembre de 2007 a Hongria, primer estat membre a signar-lo, va ser sotmès dues vegades a referèndum a Irlanda i va ensopegar amb les reserves de Polònia i amb els obstacles de Praga. Per tant, a la Unió Europea li ha costat set anys tenir un marc jurídic per organitzar els treballs d'un club de 27 membres.
Durant la recent cimera celebrada els dies 29 i 30 d'octubre a Brussel·les va començar a especular-se amb els possibles candidats als llocs, i als passadissos del Consell van sorgir de manera informal no pocs noms sense que cap d'ells es perfili fins ara com a clar favorit. L'exprimer ministre britànic Tony Blair va sortir amb un avantatge que es va esvair per la falta de suport de la família socialista. En les travesses darrerament ha entrat el primer ministre belga, Herman Van Rompuy, de qui la premsa europea destaca que és el nom que més consens suscita.
Paper clau d'Espanya
Per part seva, el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, va qualificar de "bona notícia" la ratificació txeca del Tractat de Lisboa perquè acosta el moment "tan desitjat, tan esperat i tan convenient" de la seva posada en marxa, en la qual Espanya tindrà un paper "determinant". Zapatero es va reunir amb el primer ministre de Finlàndia, Matti Vanhanen.
