Vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, la nit del 9 de novembre de 1989, la meitat dels 3,4 milions d'habitants de la capital alemanya no sabria identificar on estava situada la barrera que va dividir la ciutat i que va ser durant dècades el principal símbol de la guerra freda a Europa.
Així ho va afirmar a Oviedo l'actual alcalde governador de Berlín, Klaus Wowereit. La ciutat, recordava Wowereit, es va reconstruir i es va redissenyar a partir d'aquest moment gràcies a la solidaritat alemanya, europea i mundial encara que, va subratllar, van ser els ciutadans berlinesos els protagonistes del canvi en una ciutat que es va convertir en el "taller experimental" de la posterior reunificació del país.
En 1989, el repte era unir "ràpidament" a una capital dividida "de forma artificial" des de 1961 i habitada per ciutadans crescuts en dos sistemes polítics antagònics, un objectiu que, al seu judici, s'ha aconseguit gràcies a la contribució dels seus habitants per a fer de Berlín una ciutat "única" tant pel seu desenvolupament urbanístic i arquitectònic com per la seva vida cultural.
El jurat del Premi Príncep d'Astúries considera a Berlín i als seus ciutadans "un nus de concòrdia en el cor d'Alemanya i d'Europa que contribueix a l'enteniment, la convivència, la justícia, la pau i la llibertat en el món".
En renovació continua
Però Berlín és molt més. Cada hora es renova. El seu aspecte urbà no para de canviar, potser per això està internacionalment entre una de les metròpolis més vives, fascinants i polifacètiques d'Europa. A tot arreu es sent palpitar la vida, en els bulevars, en l'art, en els rastres, en més de 300 establiments de moda i en 7.000 bars i restaurants – molts d'horari continu.
No és fàcil decidir-se en l'animada metròpoli: Berlín és moltes ciutats. En una superfície tan gran com Munich, Stuttgart i Frankfurt junts, la ciutat dels esdeveniments s'uneix en diferents i característics barris, centres i districtes. Berlín és una metròpoli mundial amb un commovedor passat.
