ESTRASBURG | EFE/OTR PRESS/DDG
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França), va avalar ahir definitivament la il·legalització d'HB-EH-Batasuna decidida per la Justícia espanyola l'any 2003 en rebutjar la petició de la formació abertzale que el cas tornés a ser examinat. En una resolució notificada ahir, el TEDH comunica a Batasuna que ha decidit "no acceptar" la seva demanda que la sentència que aquest tribunal va dictar el passat 30 de juny, que va considerar "proporcionada" la dissolució i il·legalització de la formació abertzale, passi a l'anomenada Gran Sala, que estudia els casos més importants i revisa les sentències de les altres sales que són recorregudes.
Aquesta decisió, adoptada per un col·legi de cinc jutges, tanca l'última via que tenia Batasuna perquè els tribunals es pronunciessin contra la seva il·legalització. De fet, el TEDH afirma en la seva resolució que la sentència del passat 30 de juny és ferma amb efectes des del passat dia 6, quan es va reunir el col·legi.
El ministeri d'Interior va considerar que la decisió del TEDH ratifica que el procés de dissolució de la formació abertzale es va portar a terme respectant tots els drets fonamentals. Mentrestant, el Partit Popular va rebre com "una bona notícia" que s'hagi avalat definitivament la il·legalització, segons va assegurar la portaveu d'aquest grup al Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría.
Per la seva banda, el PNB va manifestar el seu "respecte" per la resolució, però va afegir que està "radicalment en desacord" amb la Llei de Partits per ser d'"aplicació capritxosa i arbitrària", ja que "varia els seus criteris d'aplicació" en funció "d'interessos dels responsables polítics de torn".
En un altre ordre de coses, Espanya s'ha personat en la causa penal que se segueix a França per l'assassinat a mans d'ETA dels guàrdies civils Fernando Trapero i Raúl Centeno l'1 de desembre de 2007 a la localitat de Capbreton i, per a això, ha contractat un prestigiós exsenador i advocat francès, qui exercirà la representació de l'Estat Espanyol i de les famílies de les víctimes. L'elegit per a aquesta tasca ha estat un prestigiós representant de la política i de la justícia francesa. Henri de Richemont.
Finalment, el fiscal de l'Audiència Nacional Juan Moral va elevar a definitiva la seva petició de 19 anys de presó per al presumpte etarra Anartz Oyarzábal, acusat de formar un comando juntament amb la seva companya Olaia Castresana quan aquesta va morir en esclatar l'artefacte que manipulava en un habitatge de Torrevella el juliol de 2001.
