Queden 10.000 tones de residus del buc sense tractar

EP L'Associació per a a Defensa Ecolóxica de Galícia (Adega) va afirmar que 10.000 tones dels residus recollits després de l'accident del Prestige en les costes gallegues continuen encara "acumulats" en la planta de Sogarisa, en As Somozas, sense ser tractats i va alertar que després de la catàstrofe provocada fa set anys pel petrolier, les ries "cada vegada produeïxen menys".

En una entrevista concedida a EuropaPress, el secretari executiu d´Adega, Fins Eirexas, va assegurar que de les 80.000 tones de residus inicialment destinades a As Somozas, en l'actualitat romanen 10.000 "acumulades" en "basses improvisades en un primer moment" i "sine die", esperant a ser tractades.

Encara que Eirexas va confiar que aquest fuel romangués "en les condicions adequades", va indicar que la premissa inicial de ser "tractats ràpidament" no s'ha complert i "a dia d'avui romanen amuntonats" en la planta mentre "Xunta i Estat es passen la pilota" sobre el cost d'aquesta actuació.

En aquesta línia, Eirexas va demanar que se li doni "un final a aquest tractament", en el qual "solament es recicla el 3 per cent" dels residus recollits, mentre que els restant "cal desfer-se d'ell mitjançant incineració o amb uns altres mitjans perquè són residus tòxics".

"La Xunta pretén mirar cap a un altre costat i eludir responsabilitats", va indicar el secretari executiu d´Adega, que va acusar al Govern d'allargar el procés per reclamar fons a l'Estat per al tractament dels residus.

Efectes a llarg termini

Quan es compleix el setè aniversari de l'accident del Prestige, Fins Eirexas va mostrar la seva preocupació pels "efectes crònics i a llarg termini" de la presència de fuel en la costa gallega, atès que "aquests contaminants són acumulatius en els organismes vius" i al llarg de la cadena tròfica recauen en els consumidors de peixos i mariscs.

En aquesta línia, i encara que va assegurar que la "gran capacitat de recuperació de la costa gallega" ha provocat que es superés la "fase aguda", Eirexas va criticar que "fins a ara pràcticament no hi ha fets estudis seriosos" sobre els efectes a llarg termini de la contaminació del Prestige.

Concretament, Fins Eirexas va assenyalar que la Universitat de Vigo, amb la investigadora Ana Bernabeu, està analitzant ara els efectes a llarg i mig termini sobre l'ecosistema de les "tones de fuel" que romanen enterrades en els arenals gallecs i en roques "de difícil accés" com "una bomba de rellotgeria d'alliberament lent" per a la costa gallega.

No obstant això, el responsable d´Adega va indicar que "no es van realitzar suficients estudis per a relacionar becs de disminució brusca de la productivitat de determinades espècies" amb els efectes contaminants del fuel. En concret, va alertar que el polp "no va recuperar encara la seva productivitat" anterior, les marees negres "tenen una incidència cada vegada major", l'escamarlà "està pràcticament extinta" i les ries gallegues "cada vegada produeïxen menys". "No és probablement l'única causa, però no s'han fet estudis seriosos per a saber quant va influir el Prestige en això", va sentenciar.

Absència de mesures de protecció

D´ altra banda, Eirexas es va mostrar "bastant preocupat" per l'absència de mesures de protecció davant noves catàstrofes, atès que, va indicar, encara no existeixen "plans d'evacuació de la població" ni "protocols mèdics" per a plantar cara a un altre Prestige.

Encara que va reconèixer que "s'han donat passos", com la "separació del tràfic" o la protecció "davant bucs monocasco", Fins Eirexas va apuntar que el primer buc anticontaminació de la Unió Europea, amb base a Vigo, es va anunciar a principis de 2009, "set anys després" i que no existeixen encara llocs de refugi, obligats per la UE en 2003. "Caldrà esperar fins que hi hagi un altra catàstrofe perquè es facin", va assenyalar.

Així mateix, va criticar que l'equip tècnic de coordinació de la lluita contra la contaminació, amb base a La Corunya, hagi estat "desmantellada" i traslladada des de Galícia fins a Madrid pel govern central.

Risc elevat

Abans de res això, Fins Eirexas va considerar "insensat oblidar" la necessària protecció contra aquest tipus de successos, sobretot perquè, va apuntar, Galícia es troba "en la franja d'alt risc" perquè ocorri un nou Prestige.

"És una certesa estadística el que cada 8 anys s'accidenta un petrolier en les nostres costes", va indicar Eirexas, que va considerar que "encara queden caps per lligar" i "coses per fer". "Que no oblidin que això tornarà a ocórrer, potser es demori un poc més per les mesures adoptades, però no hi ha dubte que ocorrerà de nou", va sentenciar.