La Fiscalia demana investigar la trama legal vinculada amb els pirates somalis

MADRID | EUROPA PRESS/EFE/DDG
La Fiscalia de l'Audiència Nacional va sol·licitar ahir al jutge Santiago Pedraz que prengui declaració als mariners del tonyinaire Alakrana, alliberats dimarts després de 47 dies de captiveri, i que investigui "tota la trama juridicofinancera vinculada amb els segrestadors i els comissionistes que van intervenir en l'alliberament, així com els bufets d'advocats de Londres i altres països europeus". El ministeri públic ha adoptat aquesta decisió després que Pedraz finalitzés dimarts la investigació contra els dos presumptes pirates somalis detinguts pel segrest i l'elevés a la Secció Quarta de la sala penal perquè se celebri el judici, que podria tenir lloc, en el millor dels casos, en un termini de dues setmanes.
En la petició, el ministeri públic sol·licita al Jutjat Central d'Instrucció número 1 que incoï una "peça separada i secreta" de la investigació que manté oberta -i de la qual es va desglossar una altra causa per jutjar els dos presumptes pirates- per "investigar els qui hagin pogut participar en les negociacions del segrest i altres fets concurrents amb els esmentats".
Per altra banda, el cap d'Estat Major de la Defensa (Jemad), José Julio Rodríguez, va confirmar ahir que l'operatiu de captura dels pirates que tenien segrestat l'Alakrana es va posar en marxa després que el patró del vaixell avisés la fragata Méndez Núñez que l'últim dels pirates havia desembarcat. Rodríguez va explicar que dos minuts després de la trucada ja estava en marxa el dispositiu i que es va disparar contra els corsaris, però va argumentar que no es va poder detenir cap pirata a causa que la distància fins a la costa -??1, 7 milles nàutiques- era molt curta, fet que els donava "molt poc temps". El capità del tonyinaire basc, Iker Galbarriatu, va contradir Defensa en assegurar que durant l'alliberament del vaixell "no va haver-hi trets per part de l'Exèrcit espanyol". Tampoc queda gens clar que tres dels tripulants fossin traslladats a terra.
La ministra de Defensa, Carme Chacón, per part seva, va assenyalar que l'Operació Atalanta és un èxit perquè aconsegueix evitar segrestos, però té també fortes mancances, ja que si no s'actua també a terra caldrà "prolongar sine die" aquesta operació. Així, va detallar algunes d'aquestes mesures a terra, com la formació de guardacostes somalis i el control de determinats ports des dels quals operen els pirates, al mateix temps que va anunciar que quan Espanya presideixi la Unió Europea es proposarà una Conferència Internacional sobre Somàlia per "eradicar" la pirateria.
Finalment, Idoia Mendia, portaveu del Govern basc, va afirmar que ha estat l'armador de l'Alakrana qui "finalment ha negociat i ha pagat". A més, va advertir que no és "prudent" fer "un debat" sobre aquestes qüestions. Paral·lelament, va reclamar que "alguna cosa cal fer" des de l'àmbit internacional davant "les bandes o màfies".