SELIN OTERO | VIGO
La flota espanyola ha de deixar de pescar a l'Índic per l'amenaça contínua de les màfies del pirateig, que ha arribat a límits insospitats amb risc per a la vida humana? Compensa portar soldats a bord?
Els armadors ho tenen clar: si que compensa malgrat tots els handicaps que pateixen per mantenir als seus vaixells al golf d'Aden. Les empreses basques, els vaixells estan tripulats en gran part per mariners gallecs, no estan disposades a abandonar un calador històric, en el qual operen des de 1984. Les raons són moltes però la que més pesa potser sigui el balanç econòmic d'un dels mars més rics en tonyina i que garanteix uns rendiments superiors a l'Atlàntic i al Pacífic, pel que fa a la captura de tonyina. De fet, a l'Índic es concentra el 50% de la captura de túnids.
Els atacs i segrestos dels últims mesos han minvat en un 50% l'activitat pesquera dels tonyinaires espanyols, la segona flota més important de la Unió Europea. Si abans desembarcaven 200.000 tones a l'any, ara només arriben a port 100.000.
Tot i el sobreesforç que estan realitzant empreses i tripulants per pescar en aigües pròximes a Somàlia, contínuament amenaçats pels eskifes de pirates armats amb fusells i llançagranades, el calador és massa rendible com per prescindir-ne.
Les principals companyies pesqueres amb vaixells a la zona (Inpesca, Etxebastar, Atunsa, Pevasa i Albacora) arriben a una xifra de negoci de 180 milions d'euros anuals. Aquest capital no només beneficia Espanya: les Illes Seychelles també treuen partit de l'activitat pesquera a la zona. De fet, l'economia generada per la pesca suposa el primer factor del seu PIB, amb un 60% de la seva riquesa. Així mateix, aquesta activitat reporta guanys a Madagascar, on es realitzen les reparacions de les embarcacions.
Lluitar contra les màfies
El sector tonyinaire espanyol a l'Índic es caracteritza per la seva gran capacitat extractiva i operativa, "seria un gran rebuig social i econòmic i implicaria l'eliminació de milers de llocs de treball", segons fonts del sector pesquer gallec. Són, en l'actualitat, 33 vaixells: 18 amb bandera de les Seychelles i els 15 restants de pavelló espanyol. El nombre de tripulants s'eleva fins al miler, tenint en compte que cada tonyinaire està tripulat per 30 homes. La capacitat d'emmagatzematge oscil•la entre les 600 i les 1.400 tones de tonyina i, amb les seves captures, la flota de túnids abasteix el 40% de la demanda de la indústria conservera espanyola.
Les empreses armadores lamenten que "es vagi a donar per perduda" la batalla de la pesca en aquest oceà "davant d'una banda de pirates criminals" i que es plantegi la possibilitat d'abandonar aquesta activitat "totalment legal", que compleix tots els requisits internacionals.
El president i el gerent de l'Organització de Productors Associats de Grans tonyinaires Congeladors (Opagac), Jon Uria i Julio Morón, han manifestat, en declaracions al canal basc ETB, que recolzen les tasques de recerca de noves àrees de pesca als vaixells espanyols davant el risc de nous atacs pirates. Però, han demanat "no tirar encara la tovallola", defensant la necessitat d'intensificar la seguretat dels tonyinaires, ja que, segons han advertit: "no hi ha alternatives reals" a la seva activitat en altres zones.
Fa dos anys la flota de la Unió Europea que feina a l'àrea era d'uns 45 vaixells, dels quals, 13 o 14 vaixells van abandonar l'Índic per treballar en altres àrees. "D'aquesta manera ja s'ha cobert pràcticament la quota europeu en els oceans Pacífic i Atlàntic", van argumentar els armadors.
"Coneixem el negoci bé i sabem que als 33 vaixells d'interessos europeus que avui en dia estan a l'Índic només els queda aquest oceà per continuar amb la seva activitat pesquera. L'alternativa als nostres tonyinaires és el desballestament, la desocupació", va advertir Uria . A més, va explicar que si els vaixells espanyols deixen de pescar no només seria el final de la indústria pesquera i conservera d'aquest país, sinó que també faria trencar l'activitat productiva d'alguns països de la costa africana.
Els armadors rebutgen les acusacions que els seus vaixells estan llevant-li la pesca a Somàlia i asseguren que no té res a veure la pesca a l'Índic, a més de 200 milles de la costa africana, "amb els interessos o els recursos d'aquest país" . Consideren, a més, d'entrar en aquest debat seria donar arguments als pirates, que, al seu parer, només es mouen per interessos "mafiosos i criminals".
Segons paraules dels armadors amb llarga experiència en aigües properes a les Seychelles, l'Índic és la zona de pesca "més controlada del món" i els vaixells espanyols compleixen la legalitat respecte a les aigües internacionals i els acords de la UE amb els països africans.
