Mainar: ´Prefereixo que m´acusin d´assassinar un tirà que d´emparar-lo´

OSCA | OTR PRESS/DDG
El judici per l'assassinat de l'alcalde de Fago, Miguel Grima, va finalitzar amb una declaració final de l'únic acusat, el guarda forestal Santiago Mainar, que va defensar la seva innocència, va reclamar justícia i va assegurar que prefereix que l'acusin d'"assassinar un tirà que d'emparar-lo políticament". El judici va quedar vist per a sentència després que el ministeri fiscal i les acusacions particular i popular llegissin les seves conclusions definitives, en les quals van mantenir la seva petició de 21 anys de presó per assassinat, atemptat a l'autoritat i tinença il·lícita d'armes, en entendre que les proves tenen la "força" suficient per sol·licitar una sentència condemnatòria.
"Jo no he matat ningú, però prefereixo que m'acusin d'assassinar un tirà que d'emparar-lo políticament, de resignar-me com a ciutadà", va afirmar Mainar, després de donar-li la paraula el tribunal, tot afegint que les seves declaracions a la Guàrdia Civil són certes, com el pacte al qual va arribar amb ells per inculpar-se.
Va destacar en la seva intervenció, de poc més de cinc minuts, que ell no fuig de la justícia, sinó que fa anys que la reclama, i va qualificar Grima d'"oportunista", a qui "la impunitat atorgada per la falta de control de l'Estat va convertir en arrogant i despòtic". El seu deure era i és enfrontar-se "amb valor cívic a aquesta Espanya oficial i caciquil, impune i autoritària", que "utilitza la por com a eina de poder", va emfatitzar a la sala.

Conclusions del fiscal
El fiscal, en la seva conclusió final, va valorar la declaració autoinculpatòria davant la Guàrdia Civil com una prova "fiable i valorable", ja que es va fer amb totes les garanties, en presència del lletrat i del secretari judicial, i mereix tota la credibilitat, ja que ha quedat demostrat, amb altres proves aportades durant el procés, que "el que allà es deia era la veritat".
El ministeri públic va destacar que Mainar va mantenir l'esmentada versió i va ser coherent durant tota la declaració, així com va donar dades concretes que només podia saber l'autor dels fets.
El fiscal va suggerir que la declaració del metge basc Iñaki Bidegain, que va negar davant la Guàrdia Civil i en seu judicial que la persona amb la qual es va creuar al lloc dels fets fos l'ara acusat, es va deure a la por.