Entra en vigor el tractat de Lisboa

EFE La Unió Europea va estrenar ahir un nou tractat, el de Lisboa, destinat a durar molts anys i que correspondrà a Espanya posar en marxa en les seves múltiples facetes a partir de gener.

Signat el 13 de desembre de 2007, el Tractat de Lisboa va entrar finalment en vigor ahir dimarts, encara que algunes de les seves principals innovacions institucionals seran d'aplicació gradual o retardada.

La presidència espanyola de la UE, durant el primer semestre de 2010, serà la primera plenament regulada per el nou marc, que canvia de manera substancial les regles de joc i confereix a la Unió més competències i visibilitat.

La responsabilitat que l'esquema funcioni és enorme, perquè després de gairebé vuit anys de negociacions, referèndums perduts i entrebancs de tot tipus, els governs han decretat una aturada en la construcció europea que pot durar dècades.

El Govern espanyol, tant el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, com el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, han deixat clar als seus socis que no busquen restar cap protagonisme als càrrecs europeus acabats de crear.

"Es tracta de fer que la màquina funcioni, i funcioni bé, des del primer dia", assegurava aquesta setmana un diplomàtic espanyol clau en els preparatius.

El Tractat de Lisboa no suprimeix les presidències rotatòries semestrals, de manera que seran membres del govern espanyol els quals dirigiran durant sis mesos les reunions de ministres europeus en sectors tan fonamentals com Economia i Finances (Ecofin), Justícia i Afers d'Interior (JAI), Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Indústria, Energia, Telecomunicacions, etc.
La coordinació horitzontal de totes aquestes reunions l'exercirà l'anomenat Consell d'Afers Generals (CAG), que serà presidit pel ministre Moratinos o el Secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido.

El CAG serà l'encarregat de preparar l'agenda de les cimeres de caps d'estat o govern, l'anomenat Consell Europeu, que amb Lisboa adquireix el rang d'institució plena, al costat del Parlament, la Comissió, el Consell de ministres, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes.

Noves figures que cal encaixar

El nou tractat crea la figura del president estable del Consell Europeu, amb la comesa de dirigir per un període de dos anys i mig, renovable una vegada, les reunions dels líders comunitaris i de representar en els fòrums internacionals.

Una de les llacunes de Lisboa és precisament l'encaix entre el president estable i el president de torn.

Segons tots els observadors, la designació fa deu dies del belga Herman van Rompuy com a primer president estable del Consell Europeu de facilitar una transició suau, donat el seu caràcter dialogant i conciliador, la seva discreció i el seu respecte per els "equilibris institucionals".

La mateixa valoració comencen a fer diplomàtics europeus de la nova Alta representant, la britànica Cathy Ashton, escollida contra tot pronòstic pels governants per assumir un càrrec que constitueix una de les grans apostes i innovacions de Lisboa.

"Va a donar una sorpresa, és encantadora", assegurava la mateixa font.

Ashton presidirà a partir de gener totes les reunions dels ministres d'Afers Exteriors i exercirà una de les vicepresidències de la Comissió Europea.

Acabarà així amb la bicefàlia en la representació exterior de la Unió unificant les competències que exercien fins ara l'espanyol Javier Solana des del Consell i l'austríaca Benita Ferrero-Waldner des de la Comissió.

Com funcionarà aquest càrrec híbrid, amb una doble dependència-dels 27 governs d'una banda i del president de la CE per un altre-és potser la principal incògnita de l'esquema de Lisboa.

José Manuel Durao Barroso ha revelat la composició de l'Executiu comunitari que a partir de febrer, i durant cinc anys, impulsarà les polítiques comunes sota les noves regles.

Excepte en temes vitals per a la sobirania nacional, com els impostos o la defensa, Lisboa fa desaparèixer l'exigència d'unanimitat i generalitza el vot per majoria qualificada, la qual cosa agilitarà la presa de decisions en una Unió que compta ja amb 27 membres, gairebé cinc vegades més que en els seus orígens.

En particular les iniciatives en els àmbits de justícia i interior-una de les tradicionals prioritats europees d'Espanya-passen de la simple cooperació intergovernamental a constituir polítiques cent per cent comunitàries, sota les mateixes regles de decisió.

Millores indiscutibles

Entre les millores democràtiques indiscutibles que aporta el nou tractat destaquen el reforçament del poder de "codecisió" del Parlament Europeu, la capacitat que atribueix als parlaments nacionals de verificar que la Unió no s'extralimiten en les seves competències, i l'anomenada "iniciativa popular".

El tractat reconeix, en efecte, un nou dret-que cap estat membre atorga als seus ciutadans-en virtut del qual les iniciatives que reuneixin un milió de signatures-en un nombre "significatiu" d'estats encara per definir-podran convidar a la Comissió Europea, l'única amb capacitat plena d'iniciativa legislativa, a proposar legislació en una àrea específica.