La nova estratègia ha estat rebuda amb escepticisme i cautela

EFE El president dels EUA, Barack Obama, ha anunciat avui que enviarà 30.000 soldats extra a l'Afganistan com a part de la seva nova estratègia per al país centreasiàtic, que ha estat rebuda amb escepticisme entre els analistes consultats per Efe.

La percepció dels experts coincideix amb la d'un percentatge creixent de nord-americans, reticents a destinar més recursos a una guerra que veuen difícil que conclogui amb èxit tot i que Obama va dir que és l´"interès vital" dels EUA el que reforçarà el contingent militar.

"Les enquestes mostren un gran escepticisme fins i tot entre els nord-americans que creuen que ens hauríem de quedar a l'Afganistan perquè no pensen que puguem guanyar", va dir a Efe Richard Herrmann, professor de la Universitat Estatal d'Ohio.

Un sondeig difós a mitjans de mes per la cadena de televisió CNN mostra que el 56 per cent de la ciutadania s'oposa al desplegament addicional de tropes.

Aquesta oposició està fermament arrelada entre els demòcrates que van posar a Obama al poder, els qui donen suport de forma majoritària a iniciar la retirada de l'Afganistan, segons un sondeig conjunt del diari USA Today i la firma Gallup divulgat la setmana passada.

Obama ha tractar avui de convèncer a aquesta opinió pública reticent, a l'insistir que la seguretat dels EUA està en joc a l'Afganistan i el Pakistan i subratllar que l'increment de tropes anirà acompanyat d'un èmfasi en la formació de les forces afganeses, que permetrà iniciar la retirada nord-americana el juliol de 2011.

La insistència en la preparació de les forces locals és compartit per influents personalitats com l'ambaixador dels EUA a Kabul, Karl Eikenberry, i el president del Comitè de Serveis Armats del Senat, el demòcrata Carl Levin, que creu que la "clau de l'èxit" resideix en incrementar els soldats afganesos i no els nord-americans.

Més enllà del "necessari" entrenament de les forces afganeses, experts com Lionel Ingram, un coronel retirat, qüestionen com d'efectiu pot ser el desplegament addicional de forces dels EUA a l'hora de solucionar els veritables problemes de fons.

"El principal desafiament per a nosaltres no és tant militar com social i polític", va dir a Efe Ingram, qui va fer èmfasi en la importància que els talibans no tornin a fer-se amb el control de l'estat i ofereixin refugi als terroristes d'Al-Qaida.

Obama ha apuntat avui en aquesta direcció durant el seu discurs a l'acadèmia militar de West Point on ha dit que "el perill no farà més que créixer si la regió retrocedeix i Al-Qaida pot operar amb impunitat".

Per evitar-ho, EUA necessitarà guanyar el suport dels líders paixtu, que representen al voltant del 42 per cent de la població, afganesa i grup al qual pertany la majoria dels talibans.

El problema és que en l'actualitat gran part de l'elit de seguretat del país està integrada per membres de la minoria tadjik.

Hamid Karzai, el president del país, és paixtu, però el seu lideratge i legitimitat estan en entredit després de les recents eleccions presidencials plenes d'acusacions de frau.

A això se suma el que Karzai va aprofitar la manca de vigilància nord-americana durant els últims anys, en els que l'Iraq va acaparar l'atenció de Washington, per a col·locar als seus fidels al capdavant de comunitats locals d'arreu del país, on floreix la corrupció.

"Hem de guanyar el suport dels paixtu, però donada l'actual estructura de poder no sé com anem a aconseguir-ho", va afirmar Herrmann, qui va fer èmfasi en què la Casa Blanca està "lligada de peus i mans" amb Karzai en el poder i l'elit militar tadjik.

Influents polítics afganesos i líders tribals també han expressat dubtes que l'increment de tropes dels EUA, que rondaran les 100.000 amb els reforços, canviï el rumb de la guerra.

"Hauríem de concentrar-nos en (...) les forces de seguretat afganeses, no en l'enviament de més tropes", va afirmar Sebgatullah Sanja, principal assessor de Karzai, en declaracions que recull avui el diari The Wall Street Journal.

Alguns líders paixtu al sud i est del país-centre de la insurgència taliban-han anat fins i tot més enllà en demanar la retirada de tropes internacionals.

Jim McCormick, professor de ciències polítiques de la Universitat d'Iowa, va coincidir amb la resta d'experts en que la victòria es presenta esquiva.

McCormick va considerar, de tota manera, que l'increment de tropes és necessari per minvar els talibans i crear l'espai necessari per que els Estats Units i els seus aliats impulsin el desenvolupament del país, reforcin les institucions i guanyin el suport de la població local.