Obama envia 30.000 soldats més a l´Afganistan

EFE El president dels EUA, Barack Obama, ha anunciat avui l'enviament de 30.000 soldats més a l'Afganistan i el començament de la retirada d'aquest país asiàtic el juny de 2011, en la seva nova estratègia per a una guerra que "no està perduda" però en la qual s'ha retrocedit.

En un discurs de 35 minuts a l'acadèmia militar de West Point, on el seu predecessor, George W. Bush, defensés el 2002 la seva doctrina en favor dels atacs preventius, Obama ha advertit que el moviment talibà ha cobrat impuls i la xarxa terrorista Al-Qaida manté els seus refugis al llarg de la frontera amb Pakistan. "El perill no farà més que créixer si la regió retrocedeix i Al-Qaida pot operar amb impunitat", ha advertit.

Per això, ha indicat, "he decidit que és en el nostre interès nacional vital el enviar 30.000 soldats nord-americans addicionals a l'Afganistan", on està desplegada una força internacional de prop de 100.000 militars, dels quals 68.000 procedeixen dels EUA.

Aquests reforços "ens ajudaran a crear les condicions per a que els EUA puguin transferir la responsabilitat als afganesos" i que les forces locals puguin fer-se càrrec de la seguretat del seu propi país, l'objectiu final a la guerra, ha destacat.

Les tropes addicionals tindran com a missió aturar la insurgencia i afeblir-la de manera que el Govern afganès tingui ocasió d'assentar-se i proporcionar seguretat als centres de població claus.

La presència nord-americana a l'Afganistan, ha subratllat Obama, no serà indefinida, ja que la retirada d'aquestes tropes començarà el juny de 2011.

Ha deixat obert quan s'acabarà aquesta sortida, cosa que funcionaris nord-americans havien indicat que dependrà de com evolucioni la situació sobre el terreny.

En aquest sentit, ha llançat una dura advertència als dirigents afganesos i al Govern del president Hamid Karzai, als quals els ha advertit que "s'han acabat els dies en què rebien un xec en blanc".

Obama ha afirmat que donarà suport als líders "que combatin la corrupció i defensin la gent", però al mateix temps "esperem que els que no siguin eficients o siguin corruptes hagin de retre comptes".

Pel que fa al Pakistan, ha assegurat que l'èxit a l'Afganistan està "inextricablement lligat" a aquest país i Washington reforçarà la seva aliança amb Islamabad sobre "uns fonaments d'interessos mutus, respecte mutu i confiança mútua".

Suport internacional

El president nord-americà ha expressat també el seu convenciment que els seus aliats augmentaran la seva contribució, ja que "el que està en joc no és només una prova de la credibilitat de l'OTAN, el que està en joc és la seguretat dels nostres aliats i la seguretat comuna del món ".

"Alguns han aportat ja tropes addicionals i tenim confiança que hi haurà noves contribucions en els pròxims dies i setmanes", ha indicat Obama. El primer ministre britànic, Gordon Brown, ja ha anunciat 500 soldats més.

A finals d'aquesta setmana comença una reunió ministerial de l'OTAN a Brussel·les, a la qual té previst assistir la secretària d'Estat, Hillary Clinton, i els aliats abordaran la nova estratègia nord-americana.

Costos elevats

El reforç, ha admès Obama, no serà barat. Ho ha xifrat en prop de 30.000 milions de dòlars en un any, un milió de dòlars per home.

"Treballaré estretament amb el Congrés per fer front a aquests costos, alhora que treballem per reduir el dèficit", ha dit el mandatari, que ha recordat que quan va assumir la presidència el gener el cost de les guerres a l'Iraq i l'Afganistan s'acostava a un bilió de dòlars.

Amb aquest discurs, Obama espera convèncer una opinió pública i a un Congrés nord-americans cada vegada més reticents a la guerra a l'Afganistan, que es troba ja en el seu novè any i ha costat la vida a 918 soldats dels EUA.

Com a part de l'ofensiva per persuadir al Congrés-encarregat, entre altres coses, d'aprovar els fons per a l'enviament de reforços-, a partir de dimecres compareixeran en diverses audiències els pesos pesants de l'equip de seguretat d'Obama.

Primer ho faran Clinton i el secretari de Defensa, Robert Gates, així com el cap d'Estat Major, l'almirall Mike Mullen.

Posteriorment passaran pel Congrés el conseller de Seguretat Nacional, James Jones, el comandant de les tropes a l'Afganistan, el general Stanley McChrystal, i l'ambaixador dels EUA a Kabul, Karl Eikenberry, entre d'altres.