La solitud també es contagia

La solitud és com una malaltia contagiosa que pot afectar no només l'individu que la pateix sinó a la gent de la seva xarxa social, segons un estudi publicat a la revista Journal of Personality and Social Psychology.

"La solitud es pot transmetre. No és propietat d'un individu sinó que es pot transmetre a altres persones, fins i tot a persones amb les que no es té contacte", va argumentar John T. Cacioppo, el psicòleg de la Universitat de Chicago que va liderar l'estudi.

L'anàlisi dóna seguiment a més de 4.000 persones al llarg d'una dècada i també recull algunes de les investigacions que examinen els vincles entre l'estat anímic d'una persona i les seves possibilitats de desenvolupar malalties.

En l'estudi, l'amic proper d'una persona que va dir sentir-se "sola" va tenir el 52 per cent més de possibilitats de desenvolupar sentiments de solitud en el seu següent entrevista amb els investigadors.

Entre "amics d'amics", és a dir persones amb dos graus de separació, l'efecte de la solitud va ser menor: aquests tenien un 25 per cent de possibilitats de compartir el sentiment de soledat, segons l'estudi.

Aquest efecte, segons sembla, és més gran quan es tracta d'individus molt propers a la persona afectada i es debilita amb cada grau de separació.

Segons Cacioppo, la soledat es propaga amb més facilitat entre les dones que entre els homes, potser perquè, en general, les dones tendeixen a expressar millor les seves emocions.

Els investigadors asseguren que l'estudi no és una simple curiositat del comportament humà ja que, segons altres estudis, la solitud ha estat vinculada amb problemes mèdics com la depressió, problemes al dormir i un deteriorament de la salut física de les persones.

A més, va afegir l'estudi, ha estat associada a l'avanç gradual del mal d'Alzheimer en algunes persones, a l'alta pressió arterial, i fins a la mortalitat.

"La persona passa prop del 80 per cent de les seves hores de vigília en companyia d'altres, i aquest temps és preferit al temps en què s'està tot sol", va indicar el document.

La investigació, finançada amb fons federals, es va realitzar entre 4.793 persones que van ser entrevistades cada dos anys entre 1991 i 2001.

Els investigadors no van explicar com es propaga la malaltia, però, segons Cacioppo, altres estudis apunten a la possibilitat que amics i persones properes a la persona afectada tendeixen a reproduir el sentiment de solitud i l'estat anímic negatiu que l'acompanya.