El clima se la juga

EUROPA PRESS/DDG Uns 20.000 delegats de 190 països assistiran des d'avui, dilluns 7 de desembre, i fins al divendres 18, a Copenhaguen (Dinamarca) a la 15 Conferència de les Parts de la Convenció de l'ONU sobre Canvi Climàtic (COP15) que hauria d'aclarir el futur acord mundial de reducció d'emissions de CO2.

El nou text hauria de substituir el Protocol de Kyoto a partir de 2013 per fer front a l'escalfament global.

Aquesta cimera, per a la qual estan acreditats 5.000 periodistes de tot el món i que tindrà lloc al Bella Center de la capital danesa, ha de "passar la història" per l'èxit en la consecució d'un acord però també pel nombre d'assistents, segons la secretària d'Estat de Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), Teresa Ribera. "Hi continua havent una expectativa gran d'èxit", ha assegurat.

En tot cas, ja s'ha descartat la possibilitat que Copenhaguen culmini amb un Tractat Internacional amb text articulat, tot i que la responsable espanyola veu "perfectament possible" un acord vinculant, o el que és el mateix, una 'COP decisió', amb una "referència expressa" que es tradueixi de manera immediata en un tractat. De moment, se situen a una banda del tauler de joc els països desenvolupats i, en l'altre, els països en desenvolupament (emergents i pobres).

Segons les previsions dels científics de l'ONU (GIECC), els primers haurien d'adoptar compromisos verificats de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle entre un 25 i un 40% el 2020 respecte als nivells de 1990.

Els segons podrien continuar incrementant les seves emissions, però entre un 15 i 30% menys del que ho farien si no prenguessin cap mesura, en el mateix horitzó temporal. Tot això per evitar que la temperatura mitjana del planeta no creixi en més de dos graus centígrads a finals del segle XXI, una xifra que, en tot cas, no apareix plasmada en cap acord de la COP.

La UE ha estat la primera que fa un any va adoptar unilateralment un descens de les seves emissions en un 20% el 2020 respecte als nivells de 1990 i els últims dies altres països han anunciat compromisos. Entre els que hi ha, el president dels Estats Units, Barack Obama, ofereix una reducció del 17%, ara bé, respecte a 2005, el que en realitat significa una retallada del 5,5% respecte al 1990. A ells, s'hi han efegit altres països rics com el Japó, Austràlia i Rússia.

De fet, els compromisos anunciats pel conjunt de països desenvolupats, sense els EUA, entrarien en la forquilla recomanada pels científics, tot i que la suma dels estatunidencs situa les reduccions globals dels rics per sota del 20%, fet que no cobriria les expectatives científiques.

En principi, el compromís anunciat per Obama no és suficient perquè la UE prengui la decisió d'incrementar el seu fins al 30%, com va prometre si altres països desenvolupats fan un esforç equivalent al dels europeus. Tot i això, Ribera assegura que aquest compromís és "ferm". "No donarem per avançat un 30% fins que no hi hagi un esforç equivalent. La solució, a Copenhaguen", ha comentat.

Pel que fa als països en desenvolupament, els anuncis de la Xina i Índia, que se sumen a altres realitzats ja per Mèxic, Xile, Indonèsia o Sud-àfrica, han animat les negociacions. Tot i això, segons Ribera, cal comprovar què signifiquen exactament els compromisos avançats per aquests països i en quina mesura s'acosten a les propostes dels científics.

A més de les reducció de gasos a curt termini, el futur acord ha de recuperar un senyal clar a mig i llarg termini, el 2050; definir la cooperació per a l'adaptació a l'escalfament; dissenyar un sistema de reconeixement de valor per frenar la desforestació; incrementar notablement la transferència tecnològica i els recursos financers (100.000 milions d'euros addicionals/any al voltant de 2020, segons la UE) a través de recursos domèstics, mercats de carboni i solidaritat via pressupostos addicional a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament; i determinar un sistema de monitoreig transparent que doni credibilitat.

Juntament amb això, encara cal treballar intensament en els acords relacionats amb les emissions en aviació i navegació marítima i dilucidar si les negociacions paral·leles sobre els mecanismes previstos en el Protocol de Kyoto s'incorporen o no al futur acord. Finalment, Ribera ha assegurat que la polèmica sobre els 'correus electrònics' 'hackejats' al Regne Unit que qüestionen les evidències científiques sobre el caràcter antropogènic del canvi climàtic no afectarà la Cimera de Copenhaguen.