BAGDAD | EFE/DDG
La violència va tornar a colpejar Bagdad, on una cadena d'atemptats va causar almenys 127 morts i 450 ferits, en un moment en què el país sembla sortir de la crisi electoral amb l'acord per celebrar comicis generals el 7 de març del 2010. Aquesta xifra de víctimes converteix la jornada negra d'ahir en la segona més mortífera en el que portem d'any a l'Iraq, per darrere del passat 25 d'octubre, dia en què van morir 155 persones en una altra cadena d'atacs.
Segons el Ministeri d'Interior, va haver-hi cinc atacs, quatre d'ells perpetrats per suïcides que conduïen cotxes bomba, que van esclatar de manera consecutiva. El primer atemptat va tenir lloc davant del Ministeri de Finances a l'avinguda al Gumhuriya, en ple centre de la capital, i va ser comès amb un cotxe bomba que va ser detonat a distància. El segon es va produir davant del Tribunal Central d'Al Karag, al barri d'Al Mansur, a l'oest de la ciutat, on un terrorista suïcida va fer esclatar una càrrega explosiva que portava en el vehicle que conduïa.
Un tercer suïcida va detonar un altre cotxe bomba a la cantonada de l'avinguda Al Nida, prop de l'Institut de Justícia, al nord de Bagdad, i un quart ho va fer prop del ministeri d'Interior, a la zona de Bab al Sharqi, a l'est. L'últim dels atemptats va tenir lloc al barri d'Al Dura, al sud de la capital.
Les autoritats iraquianes van responsabilitzar el grup terrorista Al-Qaeda i l'expartit governant Baas de la cadena d'atacs. Tant el president Jalal Talabani com el primer ministre Nuri al Maliki no van dubtar a atribuir l'autoria dels atacs a tots dos. "Bandes criminals d'Al-Qaeda i Al Baas han comès aquests atacs, i han rebut suport des de l'exterior", va afirmar Al Maliki.
Talabani va destacar que els atemptats "tenen l'objectiu d'obstaculitzar el procés polític" i va recordar que s'han produït després del "gran pas democràtic aconseguit amb l'aprovació de la llei d'eleccions".
Els atacs van coincidir amb l'anunci d'una nova data, el proper 7 de març, per a la celebració de comicis generals, després que s'hagin endarrerit diverses vegades. El Consell Presidencial iraquià -format per Talabani i els dos vicepresidents, el sunnita Tarek al Hashemi i el xiïta Adel Abdel Mahdi- va acordar aquesta data després d'una reunió amb membres de la Comissió Suprema Independent Electoral (CSIE) i de la missió de l'ONU a l'Iraq (Unami).