ANKARA | EFE/DDG
La il·legalització del prokurd Partit de la Societat Democràtica (DTP) per part del Tribunal Constitucional turc ha provocat una escalada de tensió entre el Govern d'Ankara i la minoria kurda i suma una amenaça més al procés de pau per acabar amb un conflicte que dura ja 25 anys. La prohibició del DTP s'ha produït a petició de la Fiscalia, que va presentar 141 casos que considera que proven que aquesta formació va ser fundada a sol·licitud d'Adullah Ocalan, l'empresonat líder kurd del proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), i ha reclutat militants per a l'organització muntanyenca del PKK.
"Com a partit, no s'han distanciat suficientment de la violència", va indicar el president del tribunal, Hasim Kilic, tot insistint que "un partit amb vincles amb el terrorisme ha de ser clausurat".
Així, el Constitucional ha considerat provat que existeixen vincles entre el DTP i el PKK, una organització considerada terrorista per la Unió Europa i els Estats Units i que des de 1984 s'enfronta a les autoritats d'Ankara per aconseguir l'autonomia dels 12 milions de kurds que viuen a Turquia.
A més d'il·legalitzar el partit, que disposa de 21 escons al parlament turc, el Constitucional també va decidir prohibir a 37 membres de la formació -entre ells el seu president, Ahmet Türk, i una diputada- participar en l'activitat política durant cinc anys, per impedir així la seva integració en altres forces. Kilic va explicar que els magistrats van tenir en compte dictàmens del Tribunal Europeu de Drets Humans i la il·legalització de Batasuna a Espanya.