Decepció i divisió al tancament de la cimera de Copenhaguen

AGÈNCIES La Cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen ha aconseguit avui un acord de mínims no vinculant, malgrat l'oposició de diversos països i després d'un intens debat que s´ha perllongat durant tota la nit.

La presidència de la conferència ha anunciat que ha "pres nota de l'acord de Copenhaguen del 18 de desembre de 2009", que inclourà en el seu encapçalament una llista dels països contraris al text.

L'ONU ha recorregut a aquesta fórmula per fer operatiu l'acord, que ha estat durament criticat com a il·legítim per països com Veneçuela, Nicaragua, Cuba, Bolívia i el Sudan. Per tal que pogués convertir-se en un acord de Nacions Unides, havia de ser adoptat per unanimitat pels 192 països presents a la conferència.

Alguns participants consideren que l'oposició d'aquests països obeïa al seu desig de boicotejar un acord capitanejat pel president dels Estats Units, Barack Obama, i també apuntaven que la Xina, tot i estar entre el grup de països que han pactat el text, podria estar instrumentalitzant als bolivians per evitar un acord que, en realitat, no vol (recull algun tipus de sistema de transparència internacional encara que no molt exigent). De fet, asseguren que els xinesos han aplaudit durant un temps les intervencions d'aquests països.

Mentrestant, nacions com les Maldives, Papua Nova Guinea, Granada o Bahames, demanaven encaridament l'adopció d'un document que els permeti accedir, a partir de l'any que ve, als fons econòmics necessaris per lluitar contra el canvi climàtic.

El successor de Kyoto

El text es portava negociant des de dijous i va ser tancat el divendres per Obama, en una reunió amb diversos caps d'Estat i finalment amb la Xina, l'Índia i Sud-àfrica sota mediació del Brasil.

Es tracta d'un pacte de mínims després del fracàs de 12 dies de negociacions a Copenhaguen per aconseguir un text ambiciós que succeeixi al Protocol de Kyoto, l'únic tractat que obliga a 37 nacions industrialitzades i a la UE a retallar les seves emissions de diòxid de carboni.

L'acord, de caràcter no vinculant, està molt lluny de les expectatives generades al voltant de la gran reunió sobre canvi climàtic de la història, i no fixa objectius de reducció de gasos.

No obstant això, sí que estableix un total de 10.000 milions de dòlars entre 2010 i 2012 per tal que els països més vulnerables afrontin els efectes del canvi climàtic, i 100.000 milions anuals a partir del 2020 per mitigació i adaptació.

El text també fa referència als suggeriments científics que recomanen accions per a evitar un augment de la temperatura mitjana del planeta no superior a 2 graus centígrads, encara que no esmenta que la referència temporal és l'època preindustrial.

En tot cas, les expectatives d'aquesta cita, que en principi havia de donar a llum un tractat internacional, l'acord mundial de reducció d'emissions de CO2 que substituís al Protocol de Kyoto a partir del 2013, no s'han complert. La pròxima cita, la COP16, tindrà lloc d´aquí un any a Mèxic.

D'altra banda, un dels aspectes més comentats d'aquesta Cimera ha estat la direcció del president, el primer ministre danès, Lokke Rasmussen, a qui alguns no consideren a l'altura per conduir la diplomàcia climàtica. De fet, Rasmussen ha estat a punt de 'tirar la tovallola' fins que el negociador anglès, el ministre de Medi Ambient Ed Miliband, molt actiu durant tota la nit, ho ha impedit 'in extremis' i ha forçat un nou recés perquè els serveis jurídics estudiessin la fórmula d´evitar el fracàs de la conferència. De fet, Rasmussen ni tan sols ha actuat com a president quan s´ha 'pres nota' del document i s´ha resolt tot l'embolic.